No deleixo...

Un relat de: joandemataro

I.

És en nit nues, com avui,
que m’atreu la claror
d’aquest univers esquitxat.
I em veig al balcó, hipnotitzat,
mormolant amb orgull, sense veu,
que ja he deixat de plorar.
I preparo la ballesta amb convicció,
doncs sé que els meus desitjos
esdevindran sagetes certeres.


II.

Sàpigues que no deleixo llunes ni estels
si em regales el reflexe daurat
que neix dels teus ulls confidents i gojosos.
Ni cobejo la perfecció irreal d’un amor de paper
doncs el veritable, aquell que cal gomboldar i fer créixer,
es mostra estimant l’imperfet.
I no pretenc el tot de res
perquè és la mancança la que em mou.


III.

Sí, és a tu que et pretenc i no hi crec en contes.
Caminem nus per la badia del teu cos
I fem de l’albada un edèn,
de cada carícia una senda
i d’un “ t’estimo” un calfred.


Photobucket

Comentaris

  • La claror dels ulls[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-07-2011 | Valoració: 10

    La claror dels ulls té nom i vida. Té claror personal i m'atrau.
    Trio del teu Relat aquest fragment:
    "Sàpigues que no deleixo llunes ni estels
    si em regales el reflexe daurat
    que neix dels teus ulls confidents i gojosos."
    M'hi sento !!! Gràcies, Joan

  • La claror dels ulls[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-07-2011 | Valoració: 10

    La claror dels ulls té nom i vida. Té claror personal i m'atrau.
    Trio del teu Relat aquest fragment:
    "Sàpigues que no deleixo llunes ni estels
    si em regales el reflexe daurat
    que neix dels teus ulls confidents i gojosos."
    M'hi sento !!! Gràcies, Joan

  • sagetes d'il.lusions i amor[Ofensiu]
    ales de foc | 26-07-2011 | Valoració: 10

    i que n'és de gratificant crear camí, vida i il.lusions amb la persona que estimes. Amb l'escollida.
    Belles paraules, com sempre, per parlar del bé que tenim més preuat. I que és gratis.!!!!!L'amor...
    una abraçada literària de ponent.

  • em repeteixo[Ofensiu]
    magalo | 26-07-2011

    ja se m'ha ficat dos cops el comentari!!
    !millor, així sembla doble admiració!
    que realment ho és!

  • simplement diví[Ofensiu]
    magalo | 26-07-2011 | Valoració: 10

    Quina cosa mes maca!!!, per favoooor!!
    com pots trobar tan belles paraules? On les tens amagatzemades!
    Confessa que algun esser diví te les fa arribar!
    una abraçada,
    Marta.

  • simplement diví[Ofensiu]
    magalo | 26-07-2011 | Valoració: 10

    Quina cosa mes maca!!!, per favoooor!!
    com pots trobar tan belles paraules? On les tens amagatzemades!
    Confessa que algun esser diví te les fa arribar!
    una abraçada,
    Marta.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

434916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan