Cercador
Nits de tempesta
Un relat de: nuriagau- Compartir:
A fora, fa fred. Des del meu senzill habitacle, arribo a sentir el rutinari, però misteriós, so de les gotes de pluja fragmentant-se en mil bocins, quan cauen a terra. Aquests sons acovardeixen el meu esperit i minven l'ímpetu que ara m'instiga a contar aquesta història, però, malgrat tot, ho faré.
Llanço aquesta prèdica, sabent que després, quan ja sigui a la tomba, la meva sacra ànima seguirà proferint malediccions a la pluja que, per sempre més, em fa rememorar aquells esdeveniments:
Succeí que, temps enrere, havia anat a gaudir de la solitud a un refugi de muntanya. Les inclemències del temps atmosfèric, en principi, no havien fet desbaratar la meva sensació de placidesa. Jo estava dormint al jaç, assossegat per aquesta pluja que avui en dia em causa aversió, fins que un vell trucà a la porta de l'humil cabana. Semblava exsangüe i moribund. El vaig fer passar. Sense tardança el vaig agafar i el vaig deixar al llit.
En aquest estat deplorable i amb un fil de veu, m'anava relatant la maleïda història de la pròpia família. La seva va ser una crònica desestructurada i amb nombroses inconnexions. De tot aquell conjunt de paraules i frases, poc intel·ligibles, vaig deduir que, anys enrere el seu gendre havia estat infidel amb la seva esposa. La seva filla ho sabia i havia manifestat que tenia intenció d'assassinar el seu marit. Com a pare, volia evitar-li el patiment i preferí ser ell mateix qui matés el seu gendre. Explicà que disparà un tret mentre el jove estava d'esquena i desaparegué ràpidament de l'estança. El ferit, quan es desplomà a terra, abans de tancar els ulls, l'última persona que veié va ser la seva dona que s'apropà al lloc dels fets en sentir la descàrrega. La víctima cregué que havia estat l'engelosida esposa qui havia ocasionat la seva mort. L'avi assegurava que el cadàver del gendre esdevingué una ànima en pena que no trobaria descans etern fins que no vengés el seu crim. Aquest fantasma volia venjança.
Explicava que, cap a mitja tarda d'aquell dia, percebé que les forces del mal havien arribat a la seva llar per buscar la seva filla. Per la vivenda només hi havia corrents d'aire i fred malgrat les finestres eren tancades. La jove acabà sortint de casa, com enfollida, mentre repetia les paraules: "Haig d'anar a la cova de la llacuna Perduda". Ell havia volgut impedir-ho, però fracassà en l'intent. Després va pretendre seguir-la, mes l'avançada edat no li ho permeté. Fins i tot sospitava que a ella l'empenyia un halo d'energia negativa que accelerava el seu pas.
Em pregà delirantment que m'apressés a marxar de camí cap a la cova, que calia salvar-la abans que entrés. Maleïa el no haver-la pogut detenir i que la filla pagués pels mals que ell havia fet. En veu baixa em va demanar: "Salveu, senyor, la meva filla. Ella és innocent. Ja va patir prou mentre vivia amb el marit." Quan hagué dit això, expirà. Jo, sentint-me obligat, vaig marxar mentre pensava que la seva ànima no s'apaivagaria si aquest assumpte no era saldat.
El paisatge era el company de les meves angoixes. La tempesta havia minvat, però seguia plovisquejant incansablement. Sobre el cel cendrós, els núvols mutants no feien res més que recordar-me la mort esdevinguda feia escasses hores, mentre cavil·lava sobre la sort patida pel pobre vell i sobre el fat que esperava la meva persona.
Quan més m'apropava al lloc, la boira s'anava fent més espessa cobrint-ho tot, acompanyada d'una fetor vomitiva provinent d'una llacuna propera. Endinsar-se en les seves aigües fosques era el mateix que enterrar-se viu en sepultura.
L'udol tètric d'una òliba trencava el sòlid silenci i, al mateix temps, el tornava més insostenible que un estrident rebombori qualsevol. El llot i les aigües borbollaven en record de la respiració d'alguna vil criatura.
La lluna començava a estar alta quan vaig arribar a la cova. Vaig inspirar aquell aire tòxic i vaig decidir entrar a la caverna. L'entrada estava envoltada per un llot que m'imbuïa un terror inexorable i irracional, tot i així, no vaig desistir. Vaig avançar per l'infame i escabrós antre, mentre percebia com els records de cadàvers em miraven, examinaven i escrutaven com reclamant el meu ajut. Aquella caverna semblava ser l'habitacle on s'arreplegaven éssers que tenien les seves ànimes lligades entre el món dels vius i dels morts
Un gemec de mort arribà als meus timpans retrunyint mil cops, propalant-me el lloc ocult en què habitava aquell ésser fantasmagòric que torturava la filla del vell. Aleshores em vaig dirigir a aquell racó i... El que em vaig trobar ni tan sols ho puc recordar perquè aquell espectre i aquella situació no foren creats per ser rememorats per les ments humanes, ni per ser escoltats, ni per ser olorats, ni...
El terror em féu extreure forces de la meva aterrida feblesa i vaig intentar escapolir-me, desistint de l'empresa que m'havia dut a aquell repulsiu indret. No recordo més, només sé que després de tot això, vaig despertar exsangüe entre el llot, vora el llac. Segurament aquelles ànimes havien estat generoses amb mi quan veieren que jo no anava cercant una venjança personal i que, en adonar-me de la meva inconscient gosadia, tan sols volia desaparèixer. Mentre m'intentava alçar del terra, vaig pressentir que el fantasma del vell es desplaçava inexorablement, amb un esguard planyívol, cap a la cova. Vaig deduir que, malauradament, la seva filla havia estat sacrificada i l'ancià difunt també reclamava venjança.
A fora fa fred, des del meu senzill habitacle, segueixo escoltant el so de les gotes d'aigua que cauen a terra. Aquests sons em recorden que ningú ha de temptar els esperits d'ultratomba.
Des d'aleshores, el llum del meu dormitori no s'apaga, perquè sóc un mortal que tem els fantasmes. Temo que, alguna nit de tempesta, les aparicions sensibles d'aquells éssers incorporis vinguin a buscar-me. Vull viure o morir, no vull ser un espectre entre la vida i la mort.
Comentaris
-
Genial![Ofensiu]Materile | 11-06-2011 | Valoració: 10
Oh!, m'ha agradat molt aquest conte de fantasmes que feia anys que no en llegia.
Un conte amb diferents personatges molt ben lligats, una trama clara i ben orquestrada amb un vocabulari molt ric. Descrius perfectament l'indret i les escenes es fan potents, m'ha sembla viure aquest drama.
Veig que quan vas començar a publicar els teus contes, ja n'eres una mestra, ets àgil i aguda, saps trobar els moments adequats per introduir canvis i conduir el lector.
Gràcies, Núria!
Gràcies, també, pel teu comentari sobre el meu homenatge al Pinxo: un gran gosset!
Saps, no em va arribar la comunicació d Relats sobre la teva lectura; ho he vist avui.
Felicitats per la teva gran aportació a minirelats 2, em van agradar molt els errors paterns. Ara et prepararàs per al tercer?
Una abraçada molt afectuosa,
Materile
-
Gòtic[Ofensiu]copernic | 20-04-2011
El teu relat té tots els elements de l'estil gòtic. Tenebrós, empalagós, descarnat. L'ambientació és perfecta i els primers paràgrafs i els darrers són decididament lírics. M'ha semblat estar llegint una de les històries que sortien en el Creepy, aquell còmic dels anys 80 que comprava juntament amb altres com Zona 84, el Còmix o d'altres. La història està explicada amb una ambientació que encaixa perfectament en el conte de terror clàssic, com els de Poe, Maupassant o Dickens. Un relat compartit a més a més en el llibre dels fantasmes.
T'agraeixo que em comentis relats de la primera volada. És com ressucitar-los, hehe!
Et seguiré llegint des de la tomba, hahahahahahaha! (Veu amb retruny) -
Molt ben escrit, Núria.[Ofensiu]aurora marco arbonés | 18-03-2009 | Valoració: 10
No sé el tema es deu a la teva imaginació o si has recreat alguna cosa viscuda, llegida o vista per la tele (jo ho faig sovint). En el primer cas, tens una poderosa imaginació, cosa molt important per a un escriptor, però de totes maneres, ningú et pot negar el mèrit de la teva prosa neta i clara.
Molts petons -
També aplaudeixo[Ofensiu]deòmises | 11-03-2009 | Valoració: 10
una dona que estima i conrea la literatura, l'alta literatura feta amb llenguatge acurat i correcte, fins al límit de gaudir doblement els teus relats. Primera lectura, per entendre la història; segona lectura, per rellegir frases cristal·lines.
Gràcies, d.
PS: coneixes la Dolça Parvati? -
Hola Núria![Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 02-03-2009
Aquest text, que has rectificat, corregit, arreglat i tot el que vulguis, per més que el rellegeixo... No sé, no sé ben bé com dir-ho, potser se m'escapa, no el capto suficientment... Em dóna la sensació que no acaba d'estar lligat. Possiblement sigui problema meu!
- Joan - -
M'HAS POSAT EN SITUACIÓ[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 01-03-2009 | Valoració: 10
En llegir-lo m'he ficat a dintre de l'habitacle, he vist cada espectra, he notat una sensació de por. L'has escrit molt bé, prou llarc per explicar-ho tot, i no tant com per cansar-nos. Just el que has necessitat per fer-ne tot un capítol del que seria una novel.la de terror. Una llum encesa dóna seguretat, no pas tant per les butxaques... tal i com està tot!...
-
Hola Núria,[Ofensiu]Nubada | 27-02-2009
m'agrada el relat i m'agrada com l'escrius, amb un llenguatge planer però amb prou recursos com per fer-nos entrar de ple en la història. Fins i tot la lletra cursiva ajuda a crear un ambient de misteri.
Endavant amb els reptes, a mi també m'han enganxat. Quan costa costa trobar temps i inspiració per escriure, un bon repte m'empeny a posar-m'hi.
Núria -
Un bon conte de fantasmes! [Ofensiu]Unaquimera | 25-02-2009 | Valoració: 10
En la introducció he llegit que aquesta és una "nova versió", de la qual cosa dedueixo que has retocat o reformulat el text que vas escriure pel Repte corresponent.
No vaig llegir la primera versió ( darrerament no disposo de massa temps... ) però aquesta que tinc davant és una història ben presentada, amb una redacció curosa, alguns girs originals, expressions personals però correctes i una ordenació temporal correctament lligada.
El final, concretament, em sembla un gran encert: molt adequat al tema i al to narratiu!
Ja que aquest és el teu tercer relat publicat, crec que suposa una prova de què has trobat un estil propi i el gust per l'escriptura d'aquest tipus d'obres: enhorabona!
T'envio ara mateix una abraçada triple,
Unaquimera
-
Gràcies pel teu comentari[Ofensiu]llamp! | 23-02-2009
I he de dir que escrius bé. He fet un cop d'ull ràpid al teu relat i no et puc dir més. Ara vaig una mica curt de temps.
M'agrada comentar poesia i algún relat que sigui especial o la seva temàtica m'interessi molt.
El teu cas, és el d'una família involucrada a RC fins el moll de l'òs, per tant, tu també hi has acabat participant, benvinguda a RC, no m'agrada dir-ne família, tothom té la seva família.
Si som cristians, ens hem d'estimar com a germans, però els que no són exclusivament d'RC i són amics nostres també.
Tothom que és a RC té ganes de dir la seva i el Fòrum és un bon lloc per a fer-ho, però jo em canso del Fòrum. Hi sóc de tant en tant i dic la meva mantenint les distàncies.
Molta gent està molt enganxada a RC, pq és un mitjà d'expressió molt noble i útil a la vegada, pels catalano-parlants i pel país.
Quan vàrem coincidir a la "Gigacalçotrobada" no sabia qui eres, ara sí. Durant els primers anys a RC vaig escriure molt poc i no vaig anar a cap trobada. És ara que tinc la falera d'anar a totes les trobades o quasi.
Ens seguim comentant... Bona sort!
el llampec.
-
Molt treballat[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 22-02-2009 | Valoració: 10
A més de la història, que m'ha agradat força, es nota que és un relat que has elaborat amb molta cura, descrivint amb exactitud entorns i situacions que apropen al lector fins a fer-lo partícip d'aquest terror. Hi he trobat , a més,un llenguatge ric i grans dosis de literatura.
Una abraçada, Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
66 Relats
769 Comentaris
108951 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Últims relats de l'autor
- Una mona fugaç
- Innocents culpables
- Primer i únic?
- M’haurien d’haver dit Caïm
- Sense l’impermeable groc
- Resposta en blanc
- Volant d'inèrcia
- Errors paterns
- El preu del silenci
- Divuitena dotzena de nanos
- 30, 40, l’ametlla “amarganta”
- La importància d’anomenar-se Arnau
- De quantes lletres és?
- Cent o no essent
- Agendes alienes