Nit màgica

Mòbil nou, roba nova, alguns, cotxe nou, (diuen que la loteria toca a algun lloc), rellotge nou i consola nova. Sense saber com, avui, nit màgica, s'ha trobat sopant a casa d'uns altres. No feia aquella olor, ni aquella sensació de família. Més aviat feia olor de vell, de tradició marcada pels anys, de monotonia tancada en una caixa, també vella. El nen resava sol, perquè el tió li cagués alguna cosa. Tot i així, la noia ha estat contenta de poder-se menjar aquells crustacis boníssims. Oberts vius uns minuts abans de devorar-los. També ha estat contenta de poder tastar aquell peix amb cap, i aquells canapés amb ous de gamba. Esperava una trucada. El mòbil nou, mort, no sonava. Quan per fi ha sonat la noia ha plorat. La trucada s'avenia amb l'ambient que els envoltava. Ha decidit no anar de festa per veure l'Antoni, que, quan amb la seva aparició, ha ressucitat el mòbil nou, mort des de feia estona, li ha dit que haurien de quedar més tard. A les seves ordres Antoni. Ella plorava. Ha anat de festa. Més tard, l'Antoni, encara la tenia submisa a les seves peticions, i ha tornat a casa per esperar-lo i arreglar aquell infern en aquella nit màgica. Un cop ha fet el que el senyor Antoni li imposava i li implorava a la vegada, el mateix gran Antoni, l'ha trucat amb el seu mòbil nou. No vindria fins vés a saber quan. Amics, amigues, i altres distraccions li ocupaven la nit. Una nit, per ella, màgica. La noia es veia ballant a la discoteca. Amb el "cubata" a la mà i el fum dels cigarrets entrant dins el seu cos. Va pensar que es movia amb gràcia. Els seus malucs sinuosos enlluernaven la sala, i la seva cintura esbelta es balancejava graciosa davant els ulls embadalits dels homes borratxos del local. Recordava quan era petita, i cagava el tió a casa. Els avis, cansats i il.lusionats, anaven ara i adés d'una habitació a l'altre cantant nadales i picant el tió. La mare es cuidava de vés a saber què mentre tots cantaven. I tots plegats aixecaven la manta, i el tió, miraculosament havia expulsat regals per tots. La noia s'ho mirava contenta. Agafava els regals amb tacte i impaciència i els repartia amb il.lusió i pressa. La nit de Nadal, quan ella era petita, sopaven tots junts. A vegades se li feia pesat. I la noia s'impcientava per fer cagar el tió. Tancava els ulls i pensava què passaria quan fos gran. I s'imaginava contenta, en una discoteca amb una de les seves millors amigues. I amb un Antoni que li deixés un missatge al mòbil nou. Recordava, que, quan era petita, s'il.lusionava amb el Pessebre. I s'ho pensà uns instants, i mirà enrere, i s'adonà que just havia passat un any. Que l'any anterior encara era petita. Que era el primer any que la vida li havia arrencat el tió de la sala i li havia plantat un mòbil nou esperant una trucada d'un tal Antoni. També li havia plantat fum, i un "cubata" a la mà, mentre la noia es movia amb gràcia enmig d'una discoteca. I tancà els ulls, i s'imaginà com seria l'any que bé. Però li va fer pànic, i de seguida tornà a obrir-los. Perquè potser, amb un any es faria vella. Com l'ambient d'aquella casa. I es despertà, i comprovà, alleujada, que al cap d'unes hores seria el dia de Nadal. I cagaria el tió amb la seva família. Amb aquella olor, amb aquell ambient d'amor. I donà gràcies. Per poder veure un any més, els seus avis cansats i il.lusionats anant d'una habitació a l'altre picant el tió i cantant nadales. I la cara d'il.lusió de la petita. I la seva mateixa cara. I, en el fons, donà gràcies també per haver crescut. I, perquè no, per haver pogut estar, amb una de les seves millors amigues a la dicoteca, amb un "cubata" a la mà, aquella nit de Nadal.