Nit d'estiu

Un relat de: natasha

Una nit d'estiu. Podria haver estat una de tantes altres: sopar i programa de televisió (deixalla), però em va convèncer. Sabia que després d'aquelles setmanes dures una mica de diversió era el que més em convenia ara que tot s'havia acabat.
Davant una coca-cola, després d'un bon sopar i amb la fresqueta, en una terrassa de la Rambla, gaudia de bona tertúlia. La companya de facultat i tu. Sincerament, no esperava el teu sí en enviar l'sms amb la proposta. Últimament restaves immers al teu món, intentant passar més desapercebut del que ja és habitual en tu.
Allà, entre conversa i conversa recordava quan érem petits. Tu sempre havies estat el gran, aquella qui tot marrec pren una miqueta com a referent o simplement veu amb admiració com es comença a obrir camí. Ja destacaves pel teu silenci, per fer les coses bé i la seriositat en tots els aspectes. Sempre junts però en la distància; mai t'havies preocupat per ningú malgrat saber en tot moment què passava.
La vida de vegades et canvia el rumb i aquests tres anys fent companyia a l'avi han donat per molt: per apropar-nos, parlar, considerar-me una privilegiada en entrar al teu univers de silencis, treure'ns de les nostre caselles i aprendre que de vegades és millor tancar els ulls que intentar entendre el que veuen.
Ahir, un passet més cap a aquella persona que dins el meu cap s'empetiteix en veure que és un desconegut malgrat tot, que davant sempre mostrarà un mur però que quan vol i a qui vol deixa veure el sol que duu amagat.
Només tu saps què callen els teus silencis, què diuen els meus ulls; jo, ahir, vaig intuir la drecera cap al teu món.

Comentaris

  • Primer de tot...[Ofensiu]
    marta_gut | 27-08-2009 | Valoració: 10

    ...volia donar-te les gràcies pel teu comentari!
    Després de llegir alguns dels teus relats, he decidit comentar-te aquest. És sempre difícil comprendre a qui tenim al costat, potser perquè no ens comprenem a nosaltres mateixos o per simple temor davant allò desconegut... Però mai és tard per intentar-ho!

    Una abraçada,
    Marta.

  • Obrir camins[Ofensiu]
    Melcior | 29-12-2008 | Valoració: 10

    al difícil i espés bosc del èsser humà . Una tasca delicada , però duu brins de plaer .
    Endavant !

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut