Cercador
Nit de reis
Un relat de: rautortorque véns fidel quan la utopia és aspra,
fores senyor d’il•lustre cavalcada
seguint la llum que encén, de res, un somni.
Cavaller bru, herald de l’alegria,
secrets desclous eixits de bells miratges;
sempre has estat l’artífex dels miracles
que la raó tastava i no entenia.
Príncep d’ulls francs, germà de l’atzabeja,
que amb un somrís dissipes les tenebres,
vas ser capaç, malgrat tants de dilemes,
d’alleugerir l’embat de la incertesa.
Quan era un nen, colpit per llargs silencis,
ai! si fos gran, sense pensar pensava
com si volgués descloure una fal•làcia.
Màgia o truc... o, simplement, misteri?
Gener de 2007
Comentaris
-
Colors[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-01-2012 | Valoració: 10
Magnífic poema Raül, ple de revolades, colors vius i un vocabulari riquíssim. Força, alegria i il.lusió. Ahir vaig veure la cavalcada dels reis del barri barceloní del Poblenou. Sobre les espatlles hi duia en Bernat, el meu nebot de tres anys, amb la seva corona de cartró del tortell de reis. En Gaspar li va cridar: "Caram, portes una corona com jo!" En Bernat encara té els ulls oberts. Bon any nou Raül i una forta abraçada!
Aleix
-
preciós poema[Ofensiu]bloodymaruja | 04-01-2012 | Valoració: 10
Els meus fills quan , als set o vuit anys em preguntaven si els reis eran els pares jo els deia; "són màgia ,fantasia i imaginació, que són els significats del seus noms en català";
I aquests noms faig servir per a definir el teu poema.
Una abraçada i que et portin moltes coses i molta inspiració. -
Màgia o truc ...[Ofensiu]espurnadagost | 03-01-2012 | Valoració: 10
Voler ser petits quan som grans i grans quan som petits. I no deixar de sentir la màgia de la nit de reis.
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
164 Relats
559 Comentaris
98071 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Últims relats de l'autor
- Cròniques de l’alter ego [3]: Una tarda inoblidable
- Com la darrera fulla
- Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por
- [1] En Watson i jo
- Retorn
- Setanta-cinc [anys]
- La veu de les fulles
- Espurnes
- La ciutat buida
- Una flor trista
- 6. Carta d’amor [des de l’amagatall]
- Haikus del desamor
- 5. En Martí Sanmartí
- Fins que caiguin les fulles
- La falda