Cercador
Necessito passar fred
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.
Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient que la pròpia memòria em voldrà traïr.
Tard o d’hora , ho farà…
Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que, de sobte, se’m fan estranys.
I de nou, m’il.lusiono…
He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb elixirs de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.
Ara sé que el futur xucla la sang del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
- ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !
I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega a les fredes obagues, més enllà de la fosca.
Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
Ja tornarem , en companyia.
No vull passats ni futurs ,
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua, de la pell suau de l’albada.
No vull passats ni futurs , és per això que canto…
Comentaris
-
Obra mestra[Ofensiu]polamat_ | 14-11-2012 | Valoració: 9
Sóc de la nova fornada d'escriptors. I no sóc massa seguidor de la lírica o poesia. Però això que has fet, és diferent. I m'encanta.
Enhorabona, Joan! -
Present[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 28-09-2012 | Valoració: 9
M'ha agradat molt llegir el teu poema.
quant he llegit la frase "...quants presents m'hauré perdut", he volgut entendre el doble sentit de la paraula present. Com la realitat vivida en el moment i en el sentit de regal.
El present és un regal si se sap mantenir-se i viure en ell. -
Magnífic poema[Ofensiu]Pau Mora | 04-12-2011 | Valoració: 10
No conec cap ermità però pel poc que sé d'en Tolstoi m'ha semblat que li agradaria llegir-lo
-
"no vull valer per dos, ni morir dues vegades"[Ofensiu]angie | 30-11-2011
un vers que m'ha fet aturar la lectura d'un poema sòlid i eteri alhora, fresc i tancat en ell mateix, que sura com una fusta damunt l'aigua, i que com diu el títol, es resum magníficament en, "necessito passar fred".
Sensacional, company!
angie -
És per això que canto amb tu![Ofensiu]Àlex Vidal Vidal | 28-11-2011 | Valoració: 10
Poema complertíssim en el fons i en la forma, i en el qual, molts dels teus lectors, ens sentim totalment identificats.
Jo com tu, tampoc vull passats ni futurs, i és per això que canto amb tu!
Salut i bona lletra! -
Present[Ofensiu]Naiade | 28-11-2011 | Valoració: 10
Un poema preciós Joan. Quantes veritats que dius! És com una lliçó de vida, a poc a poc vas veient l’únic camí vàlid, “el present” cal viure’l intensament. El passat deixa barreges de regustos que ja mai tornaran, a traves d’ells s’aprèn a viure. No ens preocupem pel futur, ja vindrà...
Una forta abraçada
-
Passem fred, doncs![Ofensiu]Unaquimera | 28-11-2011 | Valoració: 10
Quanta raó tens, Joan, en dir que la memòria intentarà, més tard o més d’hora, trair-nos!
I això que jo m’havia consolat moltes vegades pensant que “La memòria és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats” i per això valorava tant les experiències passades...
Evidentment, però, no podem viure en passat, ni d’ell tan sols.
Tampoc podem viure esperant que arribi el futur, sense assaborir el present: tu ho has deixat prou clar!
Passem fred, doncs, quan toca, que en altres moments em suat, i tornarem a suar.
T’envio una abraçada de tardor i present,
Unaquimera
-
"Canto per espantar els mals del passat i del futur"[Ofensiu]Marc Freixas | 27-11-2011 | Valoració: 10
Joan...
no ens cal afegir-hi res més al teu poema.
És bell i ple de nostàlgia -almenys és la sensació que tinc-
I la teva introducció defineix perfectament tot el poema... esplèndid!!
Una abraçada i a veure si ens tornem a trobar en algun altre esdeveniment.
Gràcies per les teves paraules i el teu suport -ja saps què vull dir- -
Preciosa poesia...[Ofensiu]free sound | 25-11-2011 | Valoració: 10
El que més m'agrada però és el final: "No vull passats ni futurs , és per això que canto…". M'encanta!!! , viure l'avui, sense angoixes passades, ni sense pensar en el després...Gaudir del present, i de l'ara...
Bonica reflexió.
Una abraçada amb fred de rosada.
Valoració mitja: 9.64
