Nadal per nostàlgics

Un relat de: rautortor
Nostàlgia de Nadal

On s’han quedat els dies,
on són aquelles nits
en què, plàcidament,
la veu de les nadales
vestia de tendresa
la molsa del meu cor?

Desembre de 2000


**********

El pessebre

A vegades penso
que el temps real va massa de pressa.

Voldria imaginar-me un país,
una gent, una família,
capaços de notar com neix el jesuset
entre figures de fang:
el bou i l’ase, la marededéu
i aquell sant home barbaflorit i palplantat,
i pastorets, i àngels músics
que volen penjats d’un fil de pescar
en núvols de cotó fluix,
i el riu de paper de plata
guarnit de molsa i neu de farina,
i ànecs, palmeres i camells
carregats de màgia, i el caganer
mig amagat entre un rocam d’escorça,
i, al cim, un poble de cases de suro,
emmarcat per un cel de paper d’embolicar,
i estels mal retallats de les restes
d’allò que, no fa gaire, embolcallava
una tauleta de xocolata amb llet, i...

Voldria imaginar-me un pessebre
càndid, sincer, espontani, pausat...
com aquest,
encara que els ulls no ens brillin gaire.

Desembre de 2008

Comentaris

  • Quants records![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-12-2011 | Valoració: 10

    El teu poema em fa retrocedir en el temps, no solament de la meva infantesa, sinó també de la infantesa dels meus fills. Per dues vegades, els ulls van brillar en mirar el poble en miniatura on es posava en escena el naixement de Crist. Ara em falta la tercera: la mirada enlluernada dels néts. Tant de bo arribin algun dia i em facin tornar a somiar en el miracle.

    Et volia escriure una felicitació, però no tinc el correu electrònic correcte. El Pere me'l devia de donar equivocat.

    Bones Festes per a tots i un petó nadalenc.

  • El Nadal de casa[Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2011

    de quan érem petits, el parament de casa els avis, amb el pessebre en diferents nivells, dins del moble gran del passadís, les llumetes, la carta als reis on asseguràvem- amb una mica de mala consciència- que haviem estat els nens més bons del món...sí, aquest és un Nadal de nostàlgia. I ara, el Nadal és el mateix: llumetes, parades, pessebre...tan sols som nosaltres, qui hem canviat. M'ha agradat molt. Una abraçada

    a

  • el nadal...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-12-2011 | Valoració: 10

    té un gran component de melangia benvolgut Raül,
    molt bonic , en la meva opinió , especialment el primer poema

    una abraçada
    joan

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen