Nadal. Impressió.

Un relat de: Marta Eudàimon

Laberíntic clavegueram de boniques fal·làcies en aparadors i colors i meravellosos balls de màscares. Maledicció. Un home enfila el carrer, si les mirades matessin, esguardant un Pare Noel de braços quixotescs. Renecs. Malestar superlatiu. Uns metres més enllà, mil milions d'estels pampalluguejants juguen a perseguir-se sobre la superfície lleugerament humitejada d'una pupil·la de parvulari. I és aquest moment, quan la també bonica mirada del nen ha penetrat, encara navegant, a través de la retina de l'home i fins a les profunditats més fosques de la seva ànima, ara i només ara, que pot sentir aquella dolcíssima escalforeta líquida que mai, ningú, no tindrà el permís de desxifrar.

Comentaris

  • dona,[Ofensiu]
    peres | 05-09-2006 | Valoració: 10

    jo diria que sí que has estat políticament correcta, si he entès bé el relat. Aquest reflex de la mirada del nen ha aconseguit que la fal·làcia, els renecs i els altres mals rotllos que duia al damunt el protagonista s'assuaugin una mica, no?, encara que ell sigui absolutament incapaç de reconèixer-ho. Abans es deixaria fer la pell a tiretes que concedir que ha tingut una feblesa com aquesta.

    Encara que sigui només per aquestes petites "conversions" invisibles, el Nadal ja val la pena, no creus?

    Està molt ben escrit: amb poques ratlles, dius un munt de coses.