El pastís de crema

La primavera ha arribat. Al bosc,
els insectes treuen el cap
per sobre de l'herba
i els ocells se'ls mengen,
mentre dues marmotes fan l'amor
a l'ombra d'un roure.

La primavera ha arribat. Al pati,
els alumnes es plantegen entrar a classe,
disfrutant del sol i de l'escalforeta,
i es queden asseguts,
mentre els professors els observen
des de la finestra.

La primavera ha arribat. A la platja,
algú estira els braços
gairebé fins als núvols
i els peixos piquen,
mentre els turistes fan fotografies
sense flaix.

La primavera ha arribat. Al carrer,
una papallona-àngel en flames voleia,
alegre, innocent,
i es refugia sota la pluja,
mentre l'home de la bufanda s'ho mira
i somriu.

I el pastís de crema es refreda a la finestra.

La primavera ha arribat. I al camp,
el blat oneja al pas del vent,
imparable, furiós,
com si Déu estigués escombrant el món
i se n'emportés totes les impureses.

I un nen ha robat el pastís. I somriu.