Musica pel sotabosc

Sempre tinc un relat teu amagat a sota el braç (talment com el pà aquell del naixement o el que regalen als batejos, o era la cigonya que el duia per aterrar?...)!
Amb la brevetat del relat es podia sentir el "gringrin" de la butxaca de l'home llop!
Eps, salutacions i a veure si algun dia d'aquests ens sorprens company amb un nou relat!!!

Arreveure!!!

Gràcies per comentar el meu relat!
Veig que -no coneixia la teva obra fins ara- practiques amb mestratge la micronarració.
És impressionant com aquests textos tan breus tenen tanta capacitat d'evocació i admeten tan variades lectures.
Estic convençut que el microrelat és el futur.
Bravo ! Et seguiré amb atenció.
Una salutació cordial.

Un títol força atractiu (encara que falta un accent, jeje).
M'agraden els microrelats per la quantitat d'imatges que solen crear en la ment del lector.
El ball de les monedes a les butxaques d'un home llop (personatge fantàstic que té molt de poètic) és molt original. Trenca amb el silenci habitual de l'home-fera i fa augmentar el seu pànic proporcionalment a la música de sotabosc que engresca més al perseguidor...

M'ha agradat, no sé si es nota, perquè quan comento textos com aquests, a vegades m'emociono massa i acabo entenent-ho només jo...

Fins aviat,

angie