Agulles everinades

Un relat de: Rita O'Neal


Ell cremava ta pell a la nit freda,
llepava ferides, llevava llagues.

Entre la llei i el llindar de l'abisme
lliscaves de plaer mentre et lligava,
en els teus ulls lluïen mil estrelles
i l'ànima dels llençols et xuclava.

Tallaven l'aire les agulles llargues,
enfilades d'un líquid oníric:
pensament lliure, presó dels lligaments,
pressió alliberava el verí latent.

I et desvetllares en un llit de llàgrimes.


Comentaris

  • Fort, molt fort. Preciós poema!!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 07-06-2010 | Valoració: 10


    Ple de suggeriments i de dolor, amb una cadència de ritme fort, amb una rima excel·lent, obert a diferents interpretacions, d'un paradís on ...lliscaves de plaer mentre et lligava,
    en els teus ulls lluïen mil estrelles...

    i amb una caiguda final a l'abisme:

    ...I et desvetllares en un llit de llàgrimes.

    Enhorabona, Rita O'Neal , un poema preciós.

    Toni.

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 24-04-2010 | Valoració: 9

    bon poema, m'agrada el llenguatge emprat i és curt com a mi m'agraden els missatges.
    salutacions d'un nouvingut a RC
    fins la propera
    joan

  • provant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-04-2010

    M'ha agradat força la sonoritat d'aquest poema, el seu significat diàfan i per si mateix la seva musicalitat. Hi veig una experimentació positiva i agradable, ja que no es fa carregosa la tècnica ni el resultat. El veig amb un missatge ben definit, i ben calentó, malgrat un final ple de llàgrimes.

    Bona feina Rita

    Ferran