Esperança

Un relat de: Rita O'Neal

No ets com els altres.

Ho has descobert en el foc:
el destí l’escrivim nosaltres.

Deixa que et guiï la flama,
sense dolor,
cap a una nova etapa.

No sofreixis,
ofega el crit del cor
i deixa anar els sentiments.

Entre les ombres,
perseverant en el temps,
trobaràs l’essència.

Tot ho tens a la ment.

Tu aprens
caminant per la foscor
i anant sol per la vida.

Tanca el paraigües
i deixa fluir la pluja;
que et renovi les idees.

Se t’obren noves portes,
nous camins,
nous mons.


Comentaris

  • És un no parar...tot i parar no parant[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-10-2012

    Entre les ombres,
    perseverant en el temps,
    trobaràs l’essència.

    Versos que diuen ben clarament això.
    La perseverància, no obstant, és costosa. Hi ha la manca de disciplina, la indecissió, la por, el gris del ciment, etc...però hi ha, alhora. la il·lusió, la imaginació, la creativitat, els colors, la natura...

    El títol del poema és la vida i cal viure-la, tot i que si la vida ens demana un descans, com fas tu a la foto de la platja (segurament inspirant-te) cal fer cas.

    I bon dia del sant. O almenys segons Carles Ferran, que avui al fòrum felicitem les Laures!!!!!


    Mena