Música de fons

Un relat de: Mercè Bellfort

Quin pes es va treure del damunt quan es va assabentar que havia tret la plaça de professor. Després de tants mesos preparant-se per a les oposicions… Per fi ja era funcionari! Tindria assegurat el sou, en principi, fins al final de la seva trajectòria professional… Vaja fins que es jubilés!, a no ser que unes noves lleis inventades per polítics innovadors fessin modificar aquesta situació laboral privilegiada que no té gaire bona premsa entre la societat .
Bé, el cas que és que, avui per avui, calia gaudir plenament de la notícia i va voler celebrar- ho amb els altres companys i companyes que també tocaven els núvols, com ell.
La seva especialitat en el terreny educatiu seria la d´exercir com a professor de música en un centre de secundària a partit del setembre. Tocava tres instruments, entre ells el piano i es va preparar per oferir un concert als seus convidats.
Va arribar la data convinguda per a tots plegats i, a partir de les vuit de la tarda, el timbre de la casa d´en Tete, no parava de sonar.
El tema del seu nom va ser idea de la seva mare, una gran admiradora de la música jazz i gran seguidora d´en Tete Montoliu. Només va poder triar el nom perquè quedava ben clar que el cognom havia de ser Atiega.
Per tant, en Tete Atiega aquella nit es va fer un fart d´obrir i tancar la porta fins que tothom va arribar.
Vivia sol i era molt autònom en tot. S´ocupava ell sol de la compra, de cuinar, de la neteja… En fi, tot un mestre de casa.
Per a l´ocasió va preparar un assortit de pica pica fent tota mena de combinacions d´ingredients. Era molt creatiu, no només en l´aspecte musical, sinó també en el culinari.
Tots els amics quedaren impressionats en veure aquella taula amb totes les menges que s´anaven a cruspir acompanyades d´uns vinets acuradament triats per en Tete.
Un cop a taula es va fer el silenci. Les glàndules salivars actuaven cosa fina. A poc a poc es van anar sentint veus que comentaven les delícies que estaven saborejant:
-Caram, -va dir la Sònia- si tot ho fas així, has de ser l´òstia!
Els companys es varen quedar una mica sorpresos per l´expressió, però és que la Sònia era poc refinada amb les paraules i , a més, ja portava quatre copetes de vi entre pit i esquena. Es va deixar anar i va mostrar la seva curiositat per saber què vindria després del sopar.
Tots coneixien molt bé en Tete. Sabien que cuidava tots els detalls sempre que se´n feia càrrec de qualsevol tasca o compromís.
Anaven plenament encertats, perquè els llums que els enlluernaven fins ara van ser tancats i substituïts per unes espelmes que van donar un toc íntim a la sala on hi havia el piano.
Les mans del nostre protagonista varen acariciar sensualment les tecles blanques i negres i aquestes es varen deixar tocar pel mestre.
En quines peces musicals sorprendia els seus convidats? Doncs, en res de caire clàssic. Va pensar , tot preparant mentalment la festa, que el millor seria improvisar i confiar en el seu talent.
Tot el repertori que va tocar hagués omplert de joia la seva mare, al cel sigui, perquè en Tete va fer una "Montoliuada" esplèndida.
El jazz va omplir càlidament l´ambient de la sala on el cava ja s´estava saborejant des de feia una bona estona. Era un jazz suau, fugia de les estridències notables d´aquest estil musical que tant et fa adormir com et fa saltar de la cadira.
Els amics d´en Tete van començar a entrar en la fase soporífica, però ell, tot concentrat en les seves creacions ni se´n va adonar.
Qualsevol activitat que es planeja ha de tenir molt present el tema temporal. I, aquí, precisament, va ser on va fallar el nostre melòman.
Es va adonar senzillament perquè d´entrada escoltava uns aplaudiments força generosos que anaren minvant conforme passava el temps. Després d´una hora al piano en Tete va constatar que ningú aplaudia i això el va fer despertar del seu espai celestial. Estava vivint l´experiència com una mena de divinitat que ningú dels presents va saber copsar.
Els altres també estaven al cel, però d´una manera més humana. El cos, que és molt savi, els va anar fent aclucar els ulls a tots fins que quedaren totalment adormits, gràcies a aquella música de fons.
En Tete no s´ho va prendre malament. També tenia el sentit de l´humor molt refinat i ho va resoldre molt fàcilment: es va aixecar silenciosament de la seva banqueta d vellut granatós i va anar apagant les poques espelmes enceses que quedaven.
L´última en apagar la va reservar situant-se davant mateix del quadre de la seva mare i se li va adreçar amb aquestes paraules:
-Crec mare, que la persona que més ha gaudit d´aquest concert has estat tu. Des del teu silenci noto la teva aprovació. Encara que hagi sigut només per a tu, ha valgut la pena.
Abans de bufar l´espurna de llum que restava va aprofitar per posar-se còmode al seu llit. Era just el moment per al recolliment i el descans.
L´endemà ja seria un altre dia. Farien un « canvi d´impressions » amb els seus amics, però ara….Xiiiis ! Deixem-los reposar. La vetllada ha resultat molt plàcida i relaxant per a ells.
Bona nit!

Comentaris

  • Arpegis literaris[Ofensiu]
    copernic | 10-03-2008 | Valoració: 10

    Amb una història ben senzilla has teixit un relat tendre i ple de vitalitat no exempt d'ironia. Em comença a agradar la teva prosa i m'hi estic acostumant. Expliques les històries d'una manera que atreu el lector. Les construccions estan ben fetes i converteixes un tema banal en un exercici d'escriptura que atrapa i fa sentir emocions.
    Molt bé! Petons des de l'observatori!

  • He acabat[Ofensiu]
    ANEROL | 08-08-2007 | Valoració: 10

    amb un somriure