Muntanya blanca

Un relat de: Rialla Morena

Muntanya de fems… Muntanya de papers… Muntanyes i muntanyes de paraules malgastades que s'han anat acumulant una damunt l'altra: mesclades, entrellaçades, desfigurades, descol·locades, barallades, infectades… Totes elles responen al mateix nom de la mà que les ha creat, però de cas no n'hi fan pas. Volen ser lliures, orfes.
I la mà es desespera, s'entrebanca en mil dits que enfilen mots, com enredaderes liles per parets emblanquinades. Es perd en els pensaments que passen a una velocitat imperceptible i que recauen en el buit dels espais que hi ha entre les paraules. Espais plens de significats de tot allò que la mà no ha estat capaç de transcriure, però que la ment ha imaginat.

Espais en blanc…

Muntanya blanca.

Relliscarà amb els ulls tapats, com en un tobogàn, pel turó de paper que ell mateix ha amuntegat. I tornarà a ser nen.
Retornarà a aquell crepuscle càlid d'estiu quan d'una onada li arribà una espina de peix que es clavà a l'arena plena d'escuma i al seu cor de sal. L'ombra d'aquella silueta emmarcada en la infinitat de copinyes desintegrades esmicolà la seva ànima en granets de mots perfilats sobre crestes de mar.
D'ençà d'aquell jorn, d'aquell instant, la seva mà no ha parat l'obstinat occil·lant de l'escriptura i així la seva essència ha esdevingut literatura.

Però avui potser aquesta ment ha oblidat les arrels i la seva mà, dolguda, no vol que escrigui mai més fins que no en recuperi l'autèntic sentit.

Avui, la ment pensa que necessita depurar-ho tot, netejar-ho, desinfectar-ho. Per això agafarà tots els papers, aquesta muntanya incessant -o potser fins i tot les seves mans- i ho ficarà tot dins la rentadora.

Comentaris

  • molt profund...[Ofensiu]
    ROSASP | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Quan les paraules ja no són l'essència d'allò que es vol dir, dels sentiments i les sensacions que capta el nostre cor, la destil·lació lenta del nostre esperit i passen a ser només mots on l'esciptor no es reconeix, llavors, potser si que cal fer un punt i apart i rentar el que calgui...

    M'agraden les descripcions plenes d'imatges i la profunditat del missatge.

    Una abraçada i molta inspiració!