Mudats per l'ocasió

Just acabada de llicenciar, vaig centrar la meva vida en la recerca de feina. Van ser hores de navegar per portals de feina buscant ofertes laborals i d'enviar desenes de currículums, tots ells desitjosos de no ser llençats directament a la paperera.

I avui, tot i la llunyania d'aquella època, soc incapaç de treure'm del cap una de les entrevistes a les quals vaig anar. L'empresa havia presentat uns resultats excepcionalment bons, motivats per la situació extraordinària viscuda al país, tanmateix, just feia uns mesos, s'havia invertit la tendència. Van preguntar-me sobre quines polítiques proposaria implantar per frenar l'actual descens de beneficis, ara que tot havia tornat la normalitat.

Vaig suggerir tirar endavant estratègies d'economia circular, ara tan de moda amb la situació d'emergència climàtica, mitjançant la reutilització de materials i la comercialització de recursos, que fins aquell moment es malbarataven. Però, tot i que van semblar satisfets amb la meva exposició, no vaig saber-ne mai més res.

I just avui, és portada a tots els diaris. L'èxit de la xarxa de botigues de roba de luxe de segona mà, ha estat el que els ha posat al descobert, i ha permès destapar la mala praxi de la corporació de reaprofitament de fèretres i l'escabrós protocol de desvestir els cadàvers abans de la seva incineració.