Mortals

Un relat de: Alex Roa
Quants sants han de morir
perquè entenguem que el sagrat
no és realment allò diví?
Mai he vist l'ombra, ni l'esplendor
d'un déu enlloc,
ni tan sols sentit
la dolça remor d'un ésser
protector i creador.

Però en canvi he vist l'ànima
dibuixada en una cançó,
la vida canviar de sobte
amb un sol poema,
amb la simple contemplació
d'un llenç trist,
o la despulla d'un edifici
esparracat, tan immens
temps enllà.

La pluja mateixa m'ha donat més vida
que una sola pregària
o una promesa sacerdotal;
el mateix aire,
o el dolç plec de roba,
o un pit despullat,
o les paraules càlides
d'un ésser estimat.

Déus i sants...
Jo idolatro els mortals,
perquè només és digne
l'admiració d'aquells que coneixen un destí
i tot i així decideixen caminar.
No hi ha poder diví més gran
que morir,
però abans prendre forces
per somniar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer