Mort de Tardor

Amb tendresa verda s'aguanta la fulla a la branca de l'arbre. Fins que el temps que la sustenta l'envelleix i la condemna a la caiguda lliure.
A vegades un esbufec del vent impertinent l'entreté segons abans d'esdevenir estora de disseny. A vegades pot patir la sort de donar un tomb turístic, abans de ser manta cruiexent...
Però el seu destí està escrit, i és unidireccional. De dalt a baix, de verd a marró, de vida a mort.