Món Irreal

Segueixo llegint els poemes per ordre i m'he adonat de les dates. Diria que són biografia i una història llarga. D'un noi que s'enamora, que pateix o fa patir una infidelitat, que s'arregla, després abandó, es torna a enamorar. Sempre fas poesies tendres i amb sabor de mar.
I ara, amb un pim-pam, no sabia si posar-te un 10, però he recordat que vam prometre de no valorar més. O potser t'anava a posar un 8, per haver-vos ficat tant amb mi.
Apa, fins Sant Jordi, no?

Quina passió! jeje, Això és amor! Encisar, captivar, emocionar, gaudir... d'una simple abraçada, d'un dolç petó...

Tot plegat tan sensacional que sembla ben bé un Món Irreal...

Molt bé!

senzill...planer...ple d'emocions en què és fàcil identificar-se. Molt bonic.

Una abraçada!

si ens mantinguéssim més desperts i intentant percebre la força dels sentiments, de les sensacions, de les emocions... possiblement el món no seria tan complicat. I aquest món "irreal" que ens mostres amb els teus versos... de fet, no ho és tant, d'irreal, no?

Només cal mirar el que hi ha al nostre voltant, per descobrir que a més de les desgràcies, guerres, enveges... també hi trobarem "un mon SENSACIONAL!"

Salut!

LLIBRE

que és irreal...? potser tens raó... tantes coses maques i juntes... és tan difícil trobar-les... i sobretot que duri aquesta "abraçada, malaltia, encisament, transportació, apassionadament...
qui sap? el mar sap moltes coses... i potser guarda possibilitats irreals que poden cristallitzar en realitats... si sabem creuar espais i mars i fronteres...
company de l´ànima... em tens en vaga de fam... ja no escrius nous poemes i molts dies més, potser no podré resisitir... tinc gana de llegir-te... vinga, REIDEREIS... allà en un racó de la ment on dormen idees de segona mà, potser traient la pols de l´oblit, maquillant-les una mica... poden eixir d´aquesta paperera cerebral... i qui sap... poden aterrar vestides de poesia... això espero... ànims... els sentiments flueixen per les venes, arriben a les neurones i la mà... escriu.
una abraçada, AMIC! GERMÀ, no t´oblido,
MARDEMARS, en la bodega del teu vaixell, al costat de les bótes de rom... hi ha sacs plens de versos...

Descrius l'amor tant be...casi es pot sentir.

Descrius l'amor tant be...casi es pot sentir.

Vaja, vaja, vaja, a més d'un gran navegador com deus ser (ho dic per la foto fantàstica que has penjat) crec que ets un poeta massa humil... m'encanten aquests versos, el sentiment desbocat que desprenen és preciós!

ho has dit, comença bé però, ...