Moments.

En aquells moments el seu cap feia voltes, no podia pensar amb claredat. No sabia com sentir-se, estava eufòrica, espantada, confosa, tenia tots els mals que es poden tenir, i al mateix temps, onades de felicitat l'envaïen. Era una sensació estranya agradable i esgarrifosa alhora. Tot pareixia dependre d'aquell moment, un moment com qualsevol altre, però que també suposava un punt d'inflexió dins la seva vida, un d'aquells moments que canvien la teva visió del món, un d'aquells moments que no pareixen tenir res d'especial però que tot i el pas dels anys recordes. Tal vegada no era un canvi transcendent, tal vegada no prenia la decisió correcta, però en aquells instants una força superior a ella la impulsava a fer-ho, ja estava cansada d'esperar, era l'hora de passar a l'acció. Així s'omplí d'un coratge que mai hagués cregut tenir, i el besà als llavis tancant, per primer cop, una porta que ja mai més volia tornar a obrir, tancant-li la porta a la por.