Moments per tot

Un relat de: Marteta
Perque quan et necessito tu no hi ets. Perque quan em toca plorar ho he de fer sola. Perque a mesura que penso en tu, les il.lusións s'esborren del meu cap, però es graven intensament en el meu cor, fan mal, són impossibles, ho sé. Abans això em feia espavilar...perquè ara no?, perque em quedo aquí asseguda, sense ganes de fer res, ni de escoltar a ningú. No em fa ganes parlar amb cap persona del que em passa, em basto a mi mateixa, ho sé, se'm passarà... però... quan? Quan menys m'ho esperi, o quan les ganes de esperar-ho explotin?
Recordar? Sempre va bé, però el que ens queda sempre és el present. No podem viure en els moments ja viscuts ni en la comoditat dels problemes ja resolts..seria massa fàcil, massa empalagós.

No m'agrada sentir-me així, però el meu cos funciona cíclicament, hi ha moments i moments. Necessito plorar, necessito riure, necessito vida!

Comentaris

  • Caminant ,fent camí[Ofensiu]
    nadàlia | 21-11-2011 | Valoració: 10

    Quan he llegit el teu relat he pensat que puc compartir el que dius perquè també ho visc, i ho he viscut, i és fent camí, caminant que en un revolt, després d'una llarga travessa, t'il.lumina una espurna de claror, quan el cos i el cor no poden continuar més, surt del teu interior un alè de vida, com un brot verd d'espígol o de romaní, petit però flairós. I saps en aquell moment que la VIDA també s'escriu en minúscula i que la flaire minsa t'acompanyarà sempre.
    Una abraçada.

  • universbrillant | 21-11-2011

    Quan algú se'n va del teu costat sents que el món deixa de tenir sentit, que els dies ja no són el mateix sense aquella persona.És difícil oblidar allò que més estimes, però la vida és curta i no s'ha de perdre amb gent que no et sap valorar. Recorda que la nostra ment està feta per recordar i oblidar, però en el cor sempre quedarà el record.
    una besada!

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

166487 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.