moment-bombolla

Un relat de: teresa serramià i samsó

Et parlo pels forats del meu silenci,
pels estrips de la mudesa,
i et camino per l'aire que m'ofega;
m'enlairo feta crit,
sentint als llavis
moments fets tots
besos-xiclets-bombolla
esclafits per la cara.




Comentaris

  • Teresa![Ofensiu]
    ROSASP | 15-10-2006

    Entre els forats del teu silenci i els estrips de la teva mudesa s'escampa tot un món de sensacions que semblen inabastables.
    Els teus poemes ragen d'una font que mai s'atura, d'un doll de colors i formes que sacsegen els sentits.

    Cada moment és únic, ple i buit alhora com les dues cares d'una mateixa moneda. Ens explota amarant-nos per dins de sons i silencis, d'il·lusions i pors, de neguit i desig. I mai en tenim prou de sentir...
    La sang et bull, només cal llegir-te per adonar-me'n.
    Feliç dia del teu sant, Teresa!
    I felicitats per aquests poemes breus, profunds, amb paraules treballades per mans d'artesà i cor de poeta.

    Una abraçada de les que escanyen!

  • Petita correcció[Ofensiu]
    Lady_shalott | 14-10-2006

    aix, he posat legir en comptes de llegir, i besetes en comptes de besets.

    Per cert... et puc preguntar el per què del canvi?
    Abans llu6na6 i ara teresa serramià....

  • Baudelaire va dir un dia...[Ofensiu]
    Lady_shalott | 14-10-2006 | Valoració: 10

    que un home pot passar dos dies sense menjar, però no sense llegir poesia.

    I quanta raó tenia!! Ostres, com t'ho fas per a deixar anar tanta creació, tants poemes... quan he entrat al teu apartat i n'he vist tants m'he mossegat el llavi d'impaciència...
    No te'ls comento tots, però n'hi han hagut dos d'aquests que m'han encantat.

    Crec que tu ets una poetessa ja consolidada, no sé si m'entens, hi ha gent que escriu poemes en aquesta xarxa i es queda en el punt de "quiero y no puedo" (seria sensat incloure'm en un d'aquest grup), suposo que la edat influeix, però el talent és el que impera.
    Altre cop veig aquest detall elàstic que s'enganxa en els poemes. Potser més estètic que en d'altres, però el suggeriment del gest, la fal·làcia vital de l'acció que no acaba de ser consolidada, i la visió lleument manipulada per l'angoixa i el crit.
    Mmmm... el definiria com a un poema desenfocat. En tots els moments m'hi sento identificada.
    Com he llegit a sota els silencis tenen un llenguatge, hi afegiria que, els teus son els que més m'agraden de legir.

    Bestes,
    Lady Shalott

  • gypsy | 14-10-2006 | Valoració: 10

    els silencis tenen un llenguatge,
    no són muts ni buits,
    contenen el crit endins, amagat
    i una força inusitada sota una aparença delicada.

    Versos de impotència i de força
    que surten enfora i esclaten
    fets bellesa immortal.

Valoració mitja: 10