Miratge de jazz i aigua

Doncs aquí em tens a casa teva.
Tens una bona quantitat d'obra i s'ha d'anar digerint poc a poquet (ja saps que no fa massa que corro per aquí)
M'encanta com acabes aquesta poema descontrolat de sensacions musicals i líquides.

...
-percussió d'aigua-
sol escalfant l'esperit
-olor de madur-

(i et títol és deliciós), a més es va publicar just el dia del meu aniversari.
Quines casualitats!

gràcies pel comentari...
un miratge perfecte noia!!!
et seguiré llegint..
un 10 com toca.

una abraçada**

agraïr-te el teu comentari. Veig que t'agrada molt l'estiu. Espero que gaudeixis també, de la Costa Brava, cada cop més malmesa, més envaida, més massificada. El teu poema es com una sensació, com un tot unic, com una cosa desconcertant...

Totalment balsàmic. I em recorda el temps que fa (molt, per cert) que no m'oblido del món sota un doll d'aigua reparador i relaxant.

Anem pel poema. D'entrada, m'ha fet molta, moltíssima gràcia el començament: "Trapelleria fregant els límits de l'originalitat, / engrandint-la, de mica en mica, / com carícies de les ones a la sorra /
que la marea va dominant..."

Escoltar música o gaudir-la sota l'aigua frega l'originalitat, sí. Perquè allò de cantar a la dutxa anorrea de cop l'originalitat.

A la resta de versos s'observa un "deixar-se portar" per un petit moment de plaer.

Els cinc versos que segueixen a continuació expressen el gaudi o plaer pròpiament dit, un cop ja t'has deixat vèncer o, millor dit, endur per les sensacions.

Els últims sis versos componen el desenllaç. Expressen la percepció poètica de les petites coses ("trons minúsculs", "sol escalfant l'esperit", etc.) que componen aquest Miratge de jazz i aigua.

Potser no és tan plàstic o descriptiu com altres poemes que t'he llegit, però és més profund i abstracte. És la concepció intimista d'un moment concret, i això reforça el protagonisme del miratge.

Gràcies pel teu comentari i a veure si tenim ocasió de veure'ns de nou en alguna trobada!

Una abraçada,

Vicenç

Si que devies estar bé, en aquell moment... .O això és el que jo, ignorant de mi, imagino. Ara estic escoltant "Cardíaco y acabado", de Sopa De Cabra. Està molt lluny de tot això però jo he estat "Tripadísimo y acabado" i ara flipo mandarines sense cap droga, a no ser que siguin la cafeïna o la nicotina. Ho vull deixar, però em costa esforç.
A mi el Roy Orbison també sempre m'ha agradat, o millor dit moltes vegades. Et pot fer sentir d'una manera molt especial. La imaginació guarda moltíssimes coses, i moltíssimes d'elles estan per descobrir.

sergi

Talment, com una peça de jazz, aquest poema amb tocs d'improvisació té aquest ritme d'aires nous,
frescos, oxigenats i diferents.

M'ha agradat molt!

petons!.


gypsy

Aquest petit poema traspua genialitat innata. Té una sonoritat deliciosa encreuaments de camins d'iris perduts...