Mirades...

La música envaïa la totalitat del local quan la Júlia, sempre tan exuberant va entrar. Quan es va haver acostumat a la tènue llum que hi havia, va buscar la seva colla i s'hi va dirigir sense perdre temps.
-Hola Carla - quasi va haver de cridar perquè la seva amiga la sentís.
-Per fi! - va exclamar -em pensava que ja en tornaves a deixar penjada...
La Carla va optar per ignorar el comentari. Mai li havia perdonat que aquell dia no es presentés... Però aquell dia, no volia preocupar-se. Havia anat a passar-s'ho bé, molt bé.
-Qui són? -va preguntar la Júlia al Xavi, el seu millor amic i confident, tot assenyalant al grup que tocava sobre aquell petit escenari improvisat.
-No ho sé, exactament... són un grup local, però són molt bons, no trobes?
-Sí -va reconèixer la Júlia.
El Xavi era un crac en música. Coneixia tots els grups que hi havia, fossin antics o moderns.
-Que si són bons? -va exclamar la Carla. -Tios, aquests ...Uff! Aquest estan boníssims. Però vosaltres els heu vist?
La Júlia i el Xavi es van mirar amb complicitat i van somriure. La Carla sempre que veia algun tio més bo i més guapo que la majoria, es llençava a l'acció, a la caça de la víctima... Els seus amics esperaven amb delit el dia que s'enamorés de debò.
La Júlia va mirar al grup. La veritat és que no estaven gens malament, però allò no era el que ella buscava. Ella volia enamorar-se. Trobar a un noi que se l'estimés per com era i per què era. No pel seu físic i, volia que ella se l'estimés igualment. Si estava bé... Doncs molt millor per ella, però no era el què desitjava.

De sobte va passar una cosa sorprenent. Màgia. Dues mirades es van creuar. Van ser uns instants, però va ser emocionant. El guitarrista que tocava amb els ulls tancats, sentia la música dins seu i es deixava portar, va obrir els ulls al acabar la cançó que estaven tocant i la seva mirada dolça i tendra va topar amb la de la Júlia, que mirava atentament el grup.
Alguna cosa dins d'ells va canviar. Exactament ni l'un ni l'altre sabia per què. Només sabien que no podien deixar de mirar-se als ulls. Amor a primera vista??

Quan el concert va acabar, la Júlia va esperar-se a la sortida. Necessitava tornar-lo a veure. Va sortir. S'havia canviat de roba i duia la guitarra penjada en bandolera.
Van mirar-se als ulls i van somriure's amb molta tendresa. No van caldre més paraules.