Mirada en Flama

s'intenta tractar el tema del foc d'uns ulls, potser es tendeix a pensar que és un tema recurrent, molt explotat pels poetes, ja que és una expressió que pot donar molt de si. Tu, però, crec que l'has sabut tractar elegantment, amb senzillesa i intensitat alhora, i t'has allunyat de la temptació de caure en uns versos ensucrats en excés.

Són versos que parlen d'amor, però des d'una tendresa ben mesurada que denota un estat d'ànim superb, gràcies a aquesta mirada que portes en tu i que esdevé la millor companyia que un pot tenir: la de l'estimació d'una persona i la teva cap a ella.

Mira com són les coses, gràcies a la teva pregunta al fòrum, he vingut a revisitar el teu raconet i he descobert que també formes part del col·lectiu de relataires que teniu llibres publicats. Així que no puc més que felicitar-te sincerament per aquest èxit. I espero que aquest primer llibre no sigui el darrer, sinó el primer d'una llarga col·leció de publicacions. I moltes gràcies per l'honor de tenir-me entre els teus preferits!

Una forta abraçada i confio que el transport no sigui impediment per a fer el màster que et ve de gust...

ja està. M'ha agrada.

per aquests esplèndids versos.
El foc traspassat d'un ésser a un altre, no deixa de ser un acte màgic, com la mateixa poesia.

Gràcies per llegir-me!.
Felicitats, em va encantar veure't a tu i a na Tempesta a la presentació.

petons i endavant!

gypsy

quin poema més xulo!!!!
i es que les mirades ens poden transmetre tantes coses, com tu tan bé descrius aquí....
endavant!!!!!
salut i paraula!!

Quan els ulls miren obertament, diuen moltes més coses que les paraules. Has extret tot el foc de la vida que s'hi amaga dins, el batec i l'encís de totes les emocions i sentiments que s'escampen juganeres i ho omplen tot de pessigolles de colors i llums...
Has copsat la passió i la tendresa; una barreja captivadora.

Sempre t'havia llegit relats en prosa, mai poesia. Ha estat una sorpresa trobar-ne més d'una.
Aquesta m'ha agradat especialment, penso que el llenguatge dels ulls enamorats és pura flama, lluminosos esclats de vida...

Una abraçada i fins la propera!

quan s'allotja en el raconet més profund...

Un poema tendre i amb un tema que tracto molt a les meves poesies....

M'ha encantat, pseudo.

angie

Preciós, aquests ulls que tan be descrius, et regalen mirades tendres ... seductores ...utòpiques.
En llegir el teu poema m'has fet caure dins el món d'aquests ulls que descriu, un foc que alimenta, que et cuida, que et fa estimar més i més.
M'ha semblat bell, breu i fantàstic, has deixat una porta oberta per la que m'he escapat sense fer soroll per entrar dins la màgia d'aquests ulls que tan embogeixen, que tan hem sentit dins nostre al llegir el teu escrit, les paraules precises, els sentiments.

Molts petons, Clara

PD: ( ¡ FELICITATS ! molts petons i de nou felicitats !)

Una cosa os confesarè, no tinc ni idea de poesia.
Moltes de les que llegeixo, no hi entenc ben res, hem quedo tal cual.
Però s'ens dubte aquesta amb lo breu que es, es super intensa i molt maca.
Transmet una força increíble.
Moltes Felicitats!!!!!!

Un deu! un deu! que fort.. si.. i crec que et deixare més de tres paraules..jajajajaja!
Doncs que dir-te aviam, que no sigui un simple curios..xDD
M'ha agradat aquest poema, es curt pero molt intens, jo tambe vull akesta mirada!
Jajajaja!
Molts petons, te'n dec una, i gracies!
Muack*

Un poema amb força, on la paraula foc, que curiosament no apareix en el títol perquè el poeta n'ha triada una altra (Flama), se'ns presenta en quatre ocasions. Aquesta repetició, que podria resultar feixuga per la brevetat del poema, enlloc de provocar aquesta sensació, crec que es converteix en un dels motius de la força, de la passió que destil·len els versos.

En la primera estrofa aprenem que no és un foc "perillós": no crema ni consumeix. Però en la segona estrofa el poeta va més enllà i no basteix l'edifici només a base de negacions, sinó que s'atreveix a definir la consistència del foc: alimenta, nodreix, protegeix, vetlla...

Fins arribar als tres darrers versos, on el foc es converteix en màgia i on, amb subtil elegància, apareix el colofó d'aquest cant:

és el foc...
que ara porto dins.

M'ha agradat per la brevetat i intensitat de contingut alhora, pel camí treballat pel qual se'ns parla i recita les qualitats del foc.

Fins la propera,

LLIBRE

aquesta que et fa sentir tot això.... Molt encertat, pseudo, m'agrada especialment perquè el teu poema està fet de versos molt enamorats i alhora molt senzills, i amb la seva senzillesa queda molt clar el missatge que vols donar. I molt especial és aquest vers "...protegeix de la nit més freda..."

Quan una mirada càlida i suau pot protegir de la més terrible de les fredors. I que ben dit.

Felicitats, veus la màgia del fòrum?Participes, descobreixes, busques,.... i trobes petites joietes, com aquesta.

Una abraçada!

senzill, però especial... he trobat aquest, no fa gaire que el vaig escriure.



Ulls de mel...

Ulls de mel i galtes vermelles............
Demanant a crits una altre oportunitat
Per somriure i trencar
Amb aquesta, la pitjor de les tempestats.

Ulls de mel i dits llargs..............
Intentant agafar les ilusions
Que obrirán la porta de la cela
On em van empressonar.

Ulls de mel i panxa pàl·lida.........
Vaig entrabancar-me quan amb ells tapats
Vaig intentar menjar-me el món.
massa pendent dels demés.

Ulls de mel, ulls tancats.........
Quan anava a cridar la meva veu s'ha trencat,
Massa necessitats insatisfetes,
He despert abans de conèixer del somni, el final.

(T'he de dir que m'ha agradat...?)

El foc dels teus ulls,
no crema ni consumeix,
ni converteix en cendres el que toca.
Ja es ben cert, pero ja cops fa més efecte que si cremes realment.
Una abraçada.

He torna't a llegir el poema, que em va agradar molt... ho expreses molt be el que poden arribar a fer uns ulls, una mirada... però que fem quan aquests ulls que ens alimentaven i nodrien desapareixen?? Aiiixxx lamentar la perdua fatídica.... i nodrir-nos de records i temps passats... Et segueixo llegint!
GuSPIRA

Simpelment precios....

CaMpS dE tRiStOr

Ulls... ELS ulls de la persona que estimes... les seves mirades... tant difícil d'oblidar... ho dius molt bé al poema... jo no podré oblidar mai aquells ulls... els portaté sempre dins meu.
Enhorabona pel poema!!