Mínim cant de queixa

Un relat de: rnbonet


Temptejarem imatges.
Intents de pluja tènue
en alquímies de boira.

Serem aigua de riu
que els còdols embassen.

Encetarem el plany
al bell mig de la tarda.

Sens pidolar carícies
amagades a l'ànima.

I restarem quiets.
Muts i sords sempiterns
recolzats al ribatge.

Enllà, al més lluny del blau
se'ns desfà la paraula.

Comentaris

  • l'home d'arena | 29-11-2007

    No sé què dir.
    És aclaparador, d'una intensitat ferotge, amb un final immens, estordidor.

    "Enllà, al més lluny del blau,
    se'ns desfà la paraula."

  • gypsy | 31-10-2007 | Valoració: 10

    i endins resta el crit, mentre defora es mostra el silenci. Quan quelcom ens trasbalsa profundament, ens paralitza fins que comença la sempre difícil tasca de pair els obstacles.

  • Sens pidolar carícies[Ofensiu]
    esteldetinta | 31-10-2007 | Valoració: 10

    M'ha remogut l'ànima de bon matí.

    Una abraçada i fins aviat!

  • serem aigua de riu[Ofensiu]
    ginebre | 30-10-2007 | Valoració: 10

    serem aigua de riu que el còdols embassen"
    un comentari/companyia per aquesta quietud que s'acosta imperturbable...
    però, com sempre, hi posarem rebolica perquè es distrega, que estigui distreta ella...
    salut amic, i alegria!

  • se'm desfà la paraula[Ofensiu]
    Epicuri | 28-10-2007

    Mut i sord, sempitern.

    mercès per arribar al meu ànim-us

  • Cant màxim[Ofensiu]
    Anagnost | 26-10-2007 | Valoració: 10

    Hi ha poemes que, més lluny de la intenció última del seu autor, ultra la voluntat de "dir" coses, ens arriben directament a algun punt de l'interior, ens prodeuixen un pessigolleig i desvetllen la nostra sensibilitat. Hi ha poemes que travessen la nostra escorça sense cap esforç i se'ns instal·len endins, d'on és difícil arrabassar-los.
    Com eaquest cant mínim que, al capdavall, esdevé màxim.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!