M’ho tinc prohibit

Un relat de: kefas
M’ho tinc prohibit

Potser no us ho creureu, però d’un temps ençà m’he auto-prohibit mirar les dones directament als ulls . El dia que em conegueu ho entendreu. Amb aquest parell de guspires volcàniques que tinc per ulls, custodiats per unes parpelles lleugerament inclinades que proporcionen a la meva mirada un toc de cel tibetà, no hi ha senyora que no augmenti el diàmetre dels seus globus oculars quan es fixa en els meus. Potser serà perquè estan estratègicament situats entre la mascareta negra i la gorra de llana gris fosc i darrera dels vidres d’unes ulleres que augmenten la seva capacitat de penetració anímica. O ves a saber perquè.

El cas és que l’altre dia, tornant a casa en bus, vaig mirar a una noia d’ulls blaus que estava asseguda davant meu. Al punt que vaig clavar la meva mirada en la seva, va elevar les celles i la veu i va cridar “Per déu!”. Tot seguit es va aixecar i es va situar al costat de la porta. La noia que estava al seu costat, morena i amb seductors ulls negres, també em va mirar, es va aixecar d’una revolada i va fer el mateix que la rossa. Jo també em vaig aixecar perquè havia arribat a la meva parada. Per no fer patir a les noies en la contemplació d’un fruit que els era prohibit, vaig sortir per la porta del darrere.

En arribar a casa, la meva dona, en comptes d’excitar-se, es va posar a riure. És el que passa. La monotonia converteix l’excepcional en vulgar. “On has comprat la gorra?”, em va preguntar. “A la botiga dels xinesos”, vaig contestar. “Doncs ves en compte”, va dir, “per dins deu portar una cinta vermella que destenyeix i aviat semblaràs el mar roig”.

Comentaris

  • Per un mòdic preu.[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-02-2022

    Encara sort que era una cinta que destenyia; es podia témer que portessis el cap obert d'una destralada, potser és això el que pensaven les noies. Per molt intensa que fos la teva mirada, es veu que no vas despertar el seu instint d'ajudar el desvalgut.
    Sempre és millor fer una mica el ridícul que sofrir un mal irreparable; et podries comprar una altra gorra i mirar el que volguessis, per un mòdic preu et tornaries a sentir irresistible i seductor.

  • Mirall[Ofensiu]
    llpages | 01-02-2022 | Valoració: 10

    A banda de la divertida anècdota, escrita amb la traça mestrívola a la qual ens té acostumats, el relat m'ha fet saltar les alarmes: un home que sembla que sagna només provoca rebuig? Cap de les noies no s'hauria pogut interessar pel seu estat de salut? La resposta del text és, per desgràcia, fidel als temps que corren.
    Aquest comentari meu és una reflexió que no voldria de cap manera que enterbolís la finalitat lúdica de l'escrit, perquè és el que realment provoca, un somriure. Molt bé, kefas!

  • Correcció[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2022

    ...prohibeixis

  • No, no....[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2022

    No et prohibeix pas mirar als ulls! I més si com dius, i m'ho crec, enlluernen. No facis cas de qui no entén la teva mirada i... La teva dona ja sé la coneix molt bé i només es fixa en la gorra...és nova!
    Molt enginyós i divertit i... Ben escrit, és clar!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: