Mentre passen els dies

Ara ja t'escric sense pressa, sense volguer-te fer arribar els meus pensaments com sigui, perquè crec i cada dia que passa em refermo més, que no t'interessen. Així que ara només escric per a mi i Saps home! Tinc diverses imatges de les vegades que hem follat o fet l'amor. A vegades el sexe amb tu m'agradava molt, aquella sensació de penetrar-nos per tots els forats possibles i amb tots els líquids possibles sense por i sense límits i també sense consciencia. Altres vegades, em centrava només en tu i et veia realitzant a sobre meu moviments ràpids i intensos, molt intensos, com si en comptes d'estimar-me em volguessis fer mal. Amb el pas del temps i dels silencis potser m'hauré de quedar amb aquesta segona imatge, la de l'home que es vol escórrer a tota costa. Però suposo que malgrat el meu desig d'aïllar un element de la composició, jo sempre hi era allà baix i t'acompanyava en el teu ritme intens, perquè sé que si a tu no t'acompanyen t'hi atures, et sents estrany i et venen ganes de marxar. Així que de mica em mica em sento més igual a tu, però encara no prou semblant com per tornar a ser amics algun cop. I no sé perquè, però algun dia ho sabré, i potser ho voldré oblidar. "Hi ha coses que és millor no aprendre" com diu la cançó.
I em sembla que la clau està en la teva ràpida proposta de ser només amics, de deixar de banda les relacions sexuals: o bé no t'agradava follar amb mi, o bé tenies alguna altra persona i jo era un impàs, o potser tenies alguna parella estable. Tot plegat un cau de mentides que jo ja no tinc ganes d'investigar, però que et converteix en un mentider, un morbós que viu dels misteris. Això explica també la teva calma des del primer dia i que anava creixent a passes gegants. Sempre m'ha sorprès el fet de no arribar al cor d'algú…però cada dia m'adono més que això és un fenòmens bastant freqüent.
I de què estaran fetes les teves vivències amoroses sense compromís...imatges de la teva polla entrant a dins d'un cony que t'importa ben poc? Què trist! Quina pel·lícula de ben poca profunditat faries de tot això! Res a veure amb les que tu em volies fer mirar! Quin argument més repetitiu i infantil! Jo crec que vull viure una altra mena d'històries ja!Tu potser no, perquè ja te les mires a la tele. No ho sé...ja m'ho pensaré aquest dies si em convé comprar-me una tele.