Mènades

Un relat de: Lady_shalott

Conec aquell jardí on s'hi amaguen
set arbres, set núvies sense vel,
set verges vestides de dol.
De la terra vomiten les hores
i ja inunden riuades, lubricant
i absorbint arrels de plantes
callades encara, impacientant el moment.
Sobre el coixí de plomes tendres
les branques ja cobren vida,
espitllant-se les trenes s'entrellacen les carns,
dansa de cossos assedegats
mirades furtives com submarins a l'aguait
fulles verdes costejant provocatives,
acariciant les cuixes, desmesurades
i els dits buscant pausats indecisos
demorant-se, comprovant la pendent
del pit, recte i dur,
i ja es miren i ja es toquen
vessant resina a l'entrecuix.
Que senten entre les cames
el cim, argelaga de bosc blanca
o marina,
dolços nèctars, ambrosies,
l'olor de bosc començant a obrir-les
plenes de pètals humits i mullats
i verges, i encara més verges les arrels
enfebrades eixint d'altres natges
com d'una flor nocturna.
En aquell jardí on abans la calma
mandrejava a l'herba
ara creix i la molsa endinsada
envaint cadera i nit, sinuosa formant escenes
set figures,
entrellaçades consumint l'aire
i l'alba gris embolcallant amb seda
capolls de porcellana, branques tenyides
i engrunes de cos on les ombres ja obliden
que temps abans aclamades a crits.
Encara ben a prop
jau l'escalfor abandonada,
i sobre el llom humit de l'arbreda
tornen a ser com abans,
set arbres, set núvies set verges
totes set elles, vestides de dol.

Comentaris

  • preció, Lady-shalott[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 21-05-2007 | Valoració: 10

    una meravella..., com tu!, segur.

    Una delícia lliscar per les teves oimatges com per un tobogan infinit de fulles, flors i suavitats indescriptibles, plenes d'un foc que il.lumnia i ho omple tot de foc i claredats encegadores...

    Preciós, Lady shalott..., com tu!!

    una gran, immensa, tendra abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson