Melodia estrident ( Capítol 7: Quina febrada!)

Malgrat que la mare de la Maria pensava que les esgarrifances de fred eren producte dels nervis i la tensió acumulada per culpa dels tristos esdeveniments que es produïren, la malaltia, mort i enterrament de la seva àvia, a la qual es trobava tant unida. Després d'una estona la mare va entrar a l'habitació per veure com seguia la Maria, en tocar-li el front, va apreciar com n'estava de calent tot cridant:
- Pare, pare. Hem d'avisar al metge de guàrdia, la nena està bullint!- va afirmar la mare.-
- Porta una aspirina!- va manar la mare molt neguitosa.
- Una aspirina no, que no m'agrada gens, si us plau mare -va suplicar la Maria amb la veu plorosa però molt fluixa, ja que quan parlava notava unes grans punxades per tota la gola.
Feina rai, van tenir, per fer-li empassar l'aspirina entre el pare i la mare, no podien, a la fi, li van subjectar els braços i li van fer engolir, però la major part es va abocar per damunt de la nena.
- Em fa vomitar, no em passa per la gola! -deia la Maria sense que ningú li fes cas i tingués pietat d'ella.
Al cap d'una hora va comparèixer el metge de guàrdia que va diagnosticar que tenia unes angines tant inflades i amb tant de pus, que no li quedava gaire pas per la gola.
- No li obligueu a menjar- va recomanar - li deu fer molt de mal a l' empassar els aliments, però això si, que begui molts líquids, sobretot aigua. Ah!, i li donarem supositoris enlloc d'aspirines. I unes quantes punxades.... així es trobarà millor de seguida!-digué mentre anava traient el receptari de la cartera.
Això últim de les injeccions i els supositoris ja no li va agradar tant a la Maria, però ja hi estava avesada, doncs ella amb això s'assemblava a la seva àvia, també era molt malaltissa, sobretot agafant angines amb pus. Cada hivern passaven com a mínim un cop per aquest tràngol, i els metges li deien a la pròxima caldrà operar aquestes angines i aquesta ocasió no arribava per a la Maria.