Melodia estrident ( Capítol 5: La venjança)

Aquella classe es va fer més llarga i carregosa que de costum. Ningú no escoltava les explicacions de la mestra, tothom estava absent, cadascú absort en els seus propis problemes.
Algunes nenes somiaven en un partit de futbol que es jugava aquell proper diumenge entre el Madrid i el Barça, on es decidia la lliga; d'altres pensaven en la preparació de les Olimpíades Escolars que se celebrarien la pròxima setmana, on els nostres equips de handbol eren l'orgull de l'escola i els millors de la ciutat; moltes de les nenes només meditaven sobre com seria el final de la fotonovel·la de torn i d'altres en la cançó del festival d'EUROVISIÓ, que era tant popular com la OT de ara. Algunes poques com la Dènia rumiaven en què li esperava a la pobra Maria.
L'Eugènia anava murmurant molt dissimuladament amb els llavis entreoberts i la veu ofegada per la ràbia:
- Ja veuràs, a les dotze, ja veuràs!
- Prepara't Maria! Això que m'has fet ho pagaràs molt car!
I no cal dir-ho la pròpia Maria cada cop estava més nerviosa. Meditava i reflexionava com poder sortir d'aquest embolic on s'havia ficat, però no sabia com solucionar aquest desgavell, sense enredar-ho més. Com podia apaivagar la fúria i la ràbia de l'Eugènia.
Així, que quan la mestra va demanar:
-Necessito una voluntària que es vulgui quedar a les dotze a ajudar-me a fer un mural per recordar algunes normes ortogràfiques que demà he...?
-Jo, jo senyoreta !- va saltar la Maria sense donar-li temps d'acabar la frase i sense donar opció a cap companya de prendre-li la desitjada plaça.
-I els teus pares no et trobaran a faltar, aquí tenim feina ben bona, fins a la una?
- No, no es preocupi, la meva mare i el meu pare són a l'hospital cuidant a l'àvia i no vindran a dinar fins a les dues. Així és que encara em sobra temps d'anar a casa i preparar el menjar per quan arribin.
-Molt bé, Maria, tothom hauria d'estar tan ben predisposat a ajudar i col·laborar com tu. Quina sort tenen els teus pares!- va dir en un dels seus sermons habituals de bons hàbits i costums als quals els tenia acostumats la mestra.
- Uf- va pensar la Maria - m'he salvat de moment, quina bona pensada que he tingut, mentre somreia discretament, per no encendre encara més la fúria de l'Eugènia.
Pel contrari, l'Eugènia, feia cara de pomes agres i se li podia llegir als ulls: - ja t'atraparé més endavant! - Et creus molt llesta, oi? Però me les pagaràs totes juntes!