MASTURBACIÓ MENTAL

No calia tenir la ment deductiva d’en Sherlock Holmes ni les actives cèl•lules grises d’Hèrcules Poirot ni les parsimonioses reflexions del comissari Maigret o la fina intuïció de Miss Marple, per adonar-se que aquelles persones no eren d’aquest país, sinó del de més enllà del riu Cinca i més concretament d’un indret ubicat al bell mig “mesetari”. Simples detalls ho deien tot d’ells. Un era l’arrogant suficiència amb que parlaven la cristiana “lengua del imperio” –mai imposada, com tothom sap- i un altre els tres diaris que tenien sobre la taula: Una capçalera amb l’abecedari escurçat, el dipositari de la raó i un tercer que sembla l’epicentre del mon.

Però això només eren indicis, el que veritablement els definia i delatava eren les seves expressions sobre el tema del que estaven parlant: La situació i les demandes dels nostre país. I en parlaven justament ells que, pel que vaig sentir, o no en tenien punyetera idea o, cosa més probable, ho tergiversaven tot. Des de la seva òptica centralista, uniformadora i excloent eren els garants d’allò que ells anomenaven “La constitución” que, segons que sembla, ve a ser una mena de mite, tòtem o tabú democràtic. D’una democràcia de joguina, s’hi podria afegir. Quan sentia les reiterades referències als “arguments” de sempre, que no s’aguanten per enlloc però que tan agraden a la caverna, em recordava aquella antiga discogràfica “La voz de su amo” amb una imatge d’un gos atent plantat davant un gramòfon.

Vaig pensar que, com tants d’altres, eren abduïts de la realitat per aquest cercle poderós i influent, que domina des de la capitalitat els àmbits de les finances, la política, la comunicació i alguna peculiar fundació, a tots els quals, el simple esment del nostre país ja els indueix una masturbació mental .

. Quan emprem aquesta expressió o la més col•loquial de fer-se una palla mental, sovint ens referim a un individu i no pas a un col•lectiu, però en el nostre cas aquest col•lectiu actua com si només fos una individualitat. Una masturbació mental és una elucubració estèril i feta per pur plaer intel•lectual sense cap incidència sobre la realitat. Tot i que és improbable que un intel•lecte que no es fa servir, tancat i rovellat per manca d’ús, pugui fer cap mena de raonament intel•lectual, sí que poden fer –i fan- elucubracions estèrils i les seves masturbacions mentals col•lectives sí que tenen una incidència en la realitat del país. I aquest és el perill... Potser tots plegats hi hauríem de pensar seriosament. Això sí, sense caure en el parany fàcil de convertir-ho en una altra masturbació mental...