Massa Temps

Un relat de: Emelkin

Des de les nits
on cap sol apaivaga
la foscor,
rememoro vells temps.
Exercici talment inútil
i autodestructiu, però plaent.
Al capdavall, tot està
cap per avall.

Fa massa temps
que el teu record
emmetzina les hores
que respiro.
La toxina de l'absència
corroeix l'amor
que esdevé una ombra més
segrestada contra la paret.

Els fanals simulen
la llum que s'escola
entre les baldoses.
I jo me la crec:
Tot el que he viscut
era igualment artificial
i, tanmateix, se'm presentava
tan viu...

Fa massa temps
que la poesia és la crosta
de la ferida
que provo de tancar.
Ferida que no cura bé
i omple els dies
de cicatrius.

Des de les nits,
et penso i desfaig
el teu no ser-hi
que corromp
els dies tacats
de promeses.

Fa massa temps
que les parques
fan simulacres
amb el fil que ens uneix
i sovint provo de creuar,
abans que les derrotes
que m'omplen l'ombra
no em prenguin
l'equilibri.

Els fanals segueixen
perdent la llum per les baldoses
que dibuixen les cicatrius
del carrer.
La nit esclata en un silenci
ombrívol.
No hi ha res més dolorós
que un final sense fi.

Fa massa temps
que no hi ets
i el món és un pretext
per simular-te
entre la pluja
que cau
sense mullar.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    evie2 | 16-06-2010

    Ostres Gerard!
    Són genials les imatges que em fas veure!
    Moltes gràcies!
    evie

  • Magnífic!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 16-04-2010

    Ple de sentiment, sensibilitat....
    Fa massa temps
    que la poesia és la crosta
    de la ferida
    que provo de tancar.
    Ferida que no cura bé
    i omple els dies
    de cicatrius.
    Una ferida que ha creat un bell poema.

    La Fada

  • msh0044 | 16-04-2010

    M'agrada!!!!

    "Fa massa temps
    que no hi ets
    i el món és un pretext
    per simular-te
    entre la pluja
    que cau
    sense mullar"

    ..... INCREIBLE!

    Et llegeixo i em pessigues l'anima.

    Una abraçada Gerard. No paris mai de regalar-nos els sentits...