Marcafiga

Un relat de: T. Cargol

Marcafiga, marcafiga,
ets la reina del carrer,
tothom mira cap a l'illa,
allà on tens el teu hortet.

I si no, la canalera,
se'ns endú muntanya avall,
perseguint aquelles peres,
que be t'escalfen el tall.

No m'estranya que t'amarguin
la colla de malfactors,
per la meva banda et prego,
que no deixis el balcó.

Marcafiga, marcafiga,
ço que dius és important,
em parles amb un llenguatge,
que es del tot universal.

Comentaris

  • Gràcies perdix[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-08-2004

    Gràcies, ja no estic sol en materia ...d'horticultura.

    T. Cargol

    Dono mil gràcies, també, a l'existència de pseudònims)

  • M'ha cridat l'atenció...[Ofensiu]
    pèrdix | 23-08-2004 | Valoració: 9

    des del dia que la vas publicar, però no em decidia a comentar-la.

    M'agrada molt aquesta poesia. La trobo divertida, elegant i musical, a parts iguals.
    La primera estrofa, que m'he après de memòria, la recito mentalment quan vaig pel carrer i veig algun hortet...
    Ai, ara he quedat com un serdu...

    Apa, una abraçada.