Cercador
Mantells de Sol
Un relat de: gypsyCamins de sorra,
mantells de Sol
a les espatlles.
Miro envers
l'horitzó llunyà
cercant un senyal
inequívoc d'aquell
aire suspès, ingràvid
que em va manllevar
la tristesa de les hores,
allà on la solitud regna
aliena al desig efímer
dels mortals que com jo
no saben que el desert
és per sempre,
i la gana i la set.
gypsy
Comentaris
-
Perdona[Ofensiu]Nonna_Carme | 16-05-2008
Havia d'haver posat escriptora i no escritora, però es que soc d'un temps que, a la escola,em castigaven "por hablar catalán", i fins ara, no he tingut massa temps per aprendre a fer-ho.
Un petonet.
Nonna_Carme
-
Hola Mariona_Gypsy[Ofensiu]Nonna_Carme | 16-05-2008 | Valoració: 10
Soc l'àvia de l'Arantxa.Gràcies pel teu comentari,peròquè pot dir una aprenenta com jo, a una escritora com tu?
Crec que ets una escritora completa:prosa ,poesia,prosa poètica,i fins i tot, t'atreveixesamb un relat com l'entrevista,(molt divertida,per cert).
Haig de confessar que,de vegades, la poesia moderna em costa una mica d'entendre, però amb mestres com tu espero aconseguir-ho.
Una forta abraçada.
Nonna_Carme -
el desert[Ofensiu]xerraire | 07-05-2008 | Valoració: 7
sempre inspira els millors versos
-
L'oasi són els versos[Ofensiu]Anagnost | 04-05-2008 | Valoració: 10
Tot és desert..., i per sempre! Ni un esquitx d'esperança, ni un bri de llum que no sigui la d'aquest sol abrusador a l'esquena. I a més, la gana. I la set.
Panorama desolador, certament. Erm.
Però...
El jo poètic s'inclou entre els que no saben que el desert és per sempre, però en l'afirmació ja hi manifesta un coneixement implícit. Sí que ho sap, pero no ho accepta. Per això fa versos, perquè l'oasi són precisament els versos. La poesia que assacia la gana i la set. És això.
Vull creure. -
ginebre | 04-05-2008 | Valoració: 10
com m'agrada, si!
"la gana i la set són per sempre!"
I doncs, no volem la total sacietat, no! Dexa'm sentir sempre una mica més de gana i de set, sentir-me viva i buscar i trobar (no t'ho perdis), que hi ha el desert per sempre cosa que implica uns quants oasis per sempre, també.
mil petons
gin -
No crec que...[Ofensiu]onatge | 02-05-2008 | Valoració: 10
sigui un poema trist, és una estampa de la realitat, del dibuix del somni present, una espurna de l'ara i aquí.
Salut. onatge -
Bell sí, trist?[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 29-04-2008 | Valoració: 10
Em sembla un poema mesurat i tranquil, potser sí que amb un esquitx de tristor, però no l'he vist tan trist com alguns altres comentaristes diuen.
Destaco, i comparteixo, els versos finals:
el desert
és per sempre,
i la gana i la set.
ACP -
Excuses per a escriure...[Ofensiu]deòmises | 28-04-2008 | Valoració: 10
1) Repte clàssic;
2) RPV;
3) Nanorepte;
4) Melorepte;
Excuses que ajuden a llegir relats i poemes clars i profunds, íntims i que deixen el cor amb una sensació trista i melangiosa...
Seguim aprofitant les excuses? Jo ja ho faig...
Gràcies, d.
(PS: felicitats de nou pel Melorepte aconseguit) -
mortals com jo[Ofensiu]franz appa | 25-04-2008
sobre el desert, que és per sempre.
Estàs en aquestes setmanes arribant a una decantació exquisita del llenguatge, cap a concentrades píndoles de tristesa tan efímera com els desitjos dels mortals com tu, com nosaltres.
Un concentrat malencònic d'una bellesa perdurable. Perdurable, estoica i ferotge com el sol del desert.
Una abraçada,
franz
-
Ens trobem[Ofensiu]Epicuri | 24-04-2008
a l'horitzó dels teus poemes, sempre bons.
Pot ser com les fruites. Passant gana i set, ens fem millors. -
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 23-04-2008 | Valoració: 10
Una magnífica metàfora del desert:
"Camins de sorra,
mantells de Sol
a les espatlles.
...
i la gana i la set."
T'ho dic per experiència, doncs vaig fer la mili al Sàhara... (a l'any 1.975, "La Marxa Verda i tot això).
Una abraçada!
... I una rosa virtual!
FRANCESC
-
potser va essent [Ofensiu]jaumesb | 23-04-2008 | Valoració: 10
hora de plantar un bosc
Valoració mitja: 9.73
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu