Mans especials,

Un relat de: Marteta
La seva petita mà està gelada als matins. Me l'agada amb força quan anam amb el cotxe cap a l'escola. Em somriu, i jo també ho faig. La meva cussineta... no sé què faríem si ella no fós aquí. Ella és la que ens ha tornat a treure aquell esperit lliure i juganer. Ella, la que ha fet que la padrina torni a ser jove, ''tens les mans molt arrugades'' sovint li diu, i jo m'emocion quan record que jo de petita sempre li deia exactament el mateix mentre li roçava suaument la pell.

Mai t'amollaré la mà petita, sempre seràs la meva estrella preferida. Fins que tengui les mans com ara les té la padrina, per sempre, recordant-la quan ens falti, sense faltar-nos l'una a l'altra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96