Cercador
Mans especials,
Un relat de: MartetaLa seva petita mà està gelada als matins. Me l'agada amb força quan anam amb el cotxe cap a l'escola. Em somriu, i jo també ho faig. La meva cussineta... no sé què faríem si ella no fós aquí. Ella és la que ens ha tornat a treure aquell esperit lliure i juganer. Ella, la que ha fet que la padrina torni a ser jove, ''tens les mans molt arrugades'' sovint li diu, i jo m'emocion quan record que jo de petita sempre li deia exactament el mateix mentre li roçava suaument la pell.
Mai t'amollaré la mà petita, sempre seràs la meva estrella preferida. Fins que tengui les mans com ara les té la padrina, per sempre, recordant-la quan ens falti, sense faltar-nos l'una a l'altra.
Mai t'amollaré la mà petita, sempre seràs la meva estrella preferida. Fins que tengui les mans com ara les té la padrina, per sempre, recordant-la quan ens falti, sense faltar-nos l'una a l'altra.
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165915 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77