Maleïda adolescència!

Avui havia arribat el moment. Ja feia quatre mesos que es coneixien, des del moment en que es va veure obligat a apuntar-se en aquell cony de Master, de títol pompós, enrevessat i impronunciable, a causa de les exigències del maleït mercat de treball. Gràcies a una visita programada havia aconseguit quedar-se a soles amb ella i volia proposar-li, avui si, la desitjada i somiada aventura amorosa, el polvo pendent que feia setmanes que no el deixava descansar.

El joc se seducció va començar dos mesos enrere, després de constatar l'evident atracció física que li provocava i de fer nuls els intents d'allunyament per evitar virtuals problemes amb la seva dona. L'atracció mútua s'anava fent patent a base de mirades seductores, paraules doble intencionades, propostes mig marranes mig en broma i, per acabar-ho d'adobar, amb declaracions de fidelitat a la pròpia parella i a la honradesa de qualsevol relació humana, que encara feien augmentar un punt més la morbositat, el desig i la incertesa.

En sortir de la visita s'havien quedat sols, per casualitat. Com que tots dos tenien temps abans d'anar cap a casa van decidir prendre quelcom a la terrassa d'un bar proper. Van asseure's l'un a tocar de l'altre i començaren parlar.

La perspectiva que ella li oferia era magnífica, ideal per a aconseguir que la seva testosterona comences a circular a raig pel torrent sanguini i facilités el trencament de la crosta de la timidesa. Estava desesperadament torradeta, la punyetera, els rínxols negres caient-li sobre les espatlles delicioses, el vestit curt de gasa i tirants que deixava entreveure l'entrada dels pits definits perfectament sota la finor de la roba, les cames creuades, nues i tan properes. Tot plegat conformava un panorama que li provocava una intensa pressió al pit i un pessigolleig a les mans totalment insuportable.

- S'està be en aquesta rambleta, oi?- va dir ella.
- Doncs si, ideal per passar una estona en bona companyia.

Ella el va mirar amb un somriure maliciós? que el va torbar. Acceptarà tenir una aventura amb ell?

Per rebaixar una mica l'excitació i intentar superar la barreja de culpabilitat i timidesa que l'assaltaven sempre en aquestes situacions, va mirar cap a la taula que tenia davant. Estava ocupada per una colla de nois i noies adolescents que venien de refrescar-se de la piscina municipal i feien molt de xivarri. Estaven contents i excitats, per les vacances, per la diversió i pel record dels cossos mig nus a la piscina. Els representants de cada sexe s'havien disposats junts, cercant la seguretat de la calidesa, diguem-ne, gremial. Les nenes parlaven entre elles, es deien coses a l'orella i reien mirant cap al subgrup de fatxendes que, històricament, sempre triomfa. Els fatxendes, per la seva banda, mal fingien indiferència mentre maltractaven ritualment a un nen bonament resignat a esdevenir blanc de burla en les hores mortes o en les situacions on era necessari millorar la cohesió del grup. Una sexualitat primigènia, una excitació poc continguda, una innocència tot just començada a perdre, planava per sobre d'aquell grup amb una naturalitat i una frescor, absolutament insultants.

Estava hipnotitzat.

- ...anar a la platja... No m'escoltes?- va dir ella
- Si, si, perdona, es que s'està tan bé amb tan bona companyia que estic com flotant, saps?- insistí ell a la babalà.

Una parella de la colla no acabava de participar de l'excitació general, doncs estaven tots dos callats i es miraven, ara tímidament adés agosaradament. S'agradaven, sense cap mena de dubte. En un moment donat el noi va fer un senyal a la noia. S'aixecaren de cop i es varen situar tot just darrere d'ell, de tal forma que podia escoltar perfectament la conversa.

- Hosti tia, estic completament boig per tu. - va dir el noi, nerviós- No puc deixar de pensar ni un minut ni un segon de la meva vida en tu. Hòstia, no ho se, em sembla que la meva vida no te cap altre sentit que no sigui estimar-te eternament per sempre, de veritat tia.
- Jo també sento per tu una cosa molt especial, una cosa que em surt completament de l'interior del meu cor. Per a mi ets com la lluna que surt cada dia quan es posa el sol, igual d'imprescindible com l'aire que respiro quan respiro.
- Que fort, jo sento el mateix. Mai m'havia entès tan bé amb cap dona, de veritat.

- Si tio, però jo estic compromesa. Mantinc una relació estable ja fa un mes i ara, la veritat, no se que fer. Tu m'agrades molt, des de fa temps, com a mínim des de setmana santa, però, no se, no vull fer mal a una altre persona que pateix com totes i puc fer-li miques el cor, de veritat, perquè....

Ell va desconnectar de la conversa amb una reflexió fugaç sobre la tele-escombreria i una intuïció clarivident sobre l'absurditat de la seva història.

-Continues sense saber que dic, oi?

Es va sentir ridícul.

L'apropament mutu, les insinuacions, les respostes, les mirades, els gestos li semblava que formaven part de l'escenificació per uns actors dolents d'una obra de teatre avorrida i coneguda per tothom, d'una mena de ritual on ells representaven el paper d'aquells adolescents que ara tenia darrere. Tenir més paraules d'amor, com deia aquell, encara ajudava a fer més patètica l'obra.

Ell s'havia blindat la vida adquirint automàticament tots els compromisos "que tocaven" i pretenia mantenir la sensació de llibertat i control a base d'infidelitats que, ara ho veia clar, eren només una mena d'autoimmolacions de protesta contra el pas del temps i la covardia. Se n'adona que, més enllà dels quatre cops de cul i l'ejaculació final, buscava retrobar una sensació indefinida que ara podia intuir subjacent entre aquell grup de nanos.

Però no era retrobable, i per uns moments es va sentir estúpid i brut. I ridícul.

- Escolta, jo vaig passant cap a casa -va dir ella, molesta
- Molt be. Em sembla que jo em quedaré una estona més aquí -i mirant-la- S'està be en aquesta rambleta, oi?

Mentre veia com s'allunyava, movent aquell culet tantes vegades desitjat, va pensar que la propera vegada s'ho faria per quedar en un lloc solitari. Maleïda adolescència!