Màgia fonedissa

Un relat de: gypsy

Van venir imantats
com sorra del desert
o estels de matinada.

I en aquell silenci
l'art va transmutar,
com màgia fonedissa

esclat d'incendi
desmesurat
en el teu cos

àvid de tendresa,
de pluja de cels
invocada amb deler

només
per a satisfer
el desig
de l'armistici.



gypsy

Comentaris

  • res és fonedís en les teves lletres, en les teves paraules[Ofensiu]
    Lèvingir | 13-04-2008 | Valoració: 10

    en els teus mots.

    tu ets la màgia més perfecte, més bella i sincera.

    Lèvingir

  • Com Hel·lena amb la poma de la discòrdia[Ofensiu]
    deòmises | 11-04-2008 | Valoració: 10

    ofereixes els raïms de l'armistici i seran acceptats per tot cor humà que et miri al fons dels ulls---

    Gràcies, d.

  • Encanteri[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 11-04-2008 | Valoració: 10

    Molt revelador i colpidor. Conec el disc "Enchanment" des dels catorze anys!

    Feliç de retrobar-te,


    sergi

  • Un final preciós...[Ofensiu]
    L'home sense nom | 09-04-2008

    ...per a un poema rodó.

    Llàstima que aquest pobre pistoler no en sàpiga més de comentar poesia.

    Per cert, moltes gràcies pel teu amable comentari al meu relat.

    No sé si ho saps... però no és el primer que em llegeixes i em comentes...

  • Transmutació[Ofensiu]
    Anagnost | 08-04-2008 | Valoració: 10

    Veig que tots els comentaristes coincidim a assenyalar els últims versos com el bessó del poema. Aquest desig d'armistici sembla justificar l'exposició inicial. Ara bé, si entenem la transmutació com la transformació d'una cosa en una altra de distinta, no m'acaba de quedar clar en què consisteix exactamment la transformació que es proposa. Crec entendre que consistiria en mudar un "esclat d'incendi" en una "pluja de cels", que, al capdavall, seria la que avalaria el desig d'armistici.
    Bé, crec que m'he embullat una mica, la qual cosa no és una mancança de l'autor sinó una limitació d'aquest modest lector. Lector que, amb tot, ha fruït, una vegada més, d'uns versos de gran bellesa.

  • El meu comentari[Ofensiu]
    desideri | 06-04-2008 | Valoració: 10

    quin final més bell per al poema de la gypsy. Un final que no deixa dubtes en cap paraula anterior, que sembla que siguin gotes de sang pròpies, batecs d'un cor conegut en excés. Com sempre, magnífica lírica per a una melodia tendra.


    Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

  • Ai, l'armistici d'amants![Ofensiu]
    rnbonet | 06-04-2008

    Ai, el desig que porta a les paus! Ai, la sàvia natura que fa que carn i cervell treballen junts!
    Ai, re-ai!! (teniu el refranyer a toc de dits).
    Salut i rebolica, xicona!

  • Fer les paus...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ...o l'armistici entre dos amants té allò de interessant i de sensual, és com trobar-se a un mateix una vegada s'està perdut, en l'odi que és l'altra cara de l'amor.
    Un petó de Vicent i espere haver trobat el sentit del teu poema que m'ha agradat força.

  • jaumesb | 04-04-2008 | Valoració: 10

    desig
    armistici

    hi ha canvi en tu i en la teva obra
    me n'alegro
    l'aniré seguint si puc

    me'n vaig cap a mi
    escric al llapis
    sense cap més pressió
    que la que jo hi vull donar

    separo els poemes
    per pàgines
    i no per fitxers
    com havia feit

    em sent molt alliberat
    i molt bé



    moltes gràcies
    molta sort
    i que la poesia et porti a tu

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

422891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu