L'ÚNICA COMPANYIA

Hola Andreu, has preguntat on es responen els comentaris que et fem. I com que veig que no t'ho han dit, tu comento jo. Ho has de fer entrant en algun relat de la persona que t'ha comentat clicant el seu nom i respondre o opinar des d'allà.
Fins la propera!!!
Rosa.

No és el mateix la solitud desitjada que forçada, però, és millor estar sol que sentirse sol quan estàs acompanyat.
A seguir escrivint Andreu. Endavant.
Cordialment.
Rosa.

Solitud de totes totes. Sí que pot ser un refugi, un bon refugi!
Amb total cordialitat

Hola Lluís (suposo que puc respondre per aquesta via, si no digueu-m'ho).
Gràcies primer per comentar, sempre enriqueix.
El relat explica certament una relació temporal, fent incís en què totes les relacions en algun aspecte acaben per cansar. En canvi és valora positivament la solitut, tant la del que queda com la de qui marxa, com un punt de refugi sempre disponible.
No obstant, miraré de explicar-me en endavant amb major claredat.
Moltes gràcies de nou per la molèstia presa en comentar.
Salutacions.!

dubtós en el contingut. Encara que l'exemple de les xarxes socials amagui egoismes i plaers furtius, el cas és sembla que tothom busqui algú amb ganes de passar-ho bé una estona. Aleshores, potser la solitud cansa? Ho deixo obert, aprofitant l'avinentesa per animar-te a seguir escrivint.