L’OU DE COLOM D’EIVISSA

L’OU DE COLOM D’EIVISSA

Eivissa segur que era una de les illes preferides de Colom. Anava sovint a casa del Pocholo, el que encara no ha descobert qui li va robar la motxilla. Segur que deu tenir un armari ple de motxilles totes iguals per si li tornen a treure, o la perd en una nit d’aquelles en què es perd tot, menys la virginitat. Que ja fa temps que l’ha perduda (se li suposa). El tema dels ous també l’afecta: per poc li dona una pallissa a un càmera per filmar-lo en pilotes. Els ous del Pocholo, com els de Colom, tenen més misteris que els ministeris.

Pocholo també navega, en iot, colxoneta i fora borda. Segur que va amb una moto aquàtica, traient aigua pel tub d’escapament com si fos un catxalot sedent.

S’ha de ser molt fort i resistent per viure a Eivissa. Les nits duren 24 hores i mai es fa de dia. El dia és per dormir, que fa massa calor. Eivissa és les antípodes del Mediterrani.

Tot es capgira de cop. Trobes la vida i l’amor sense adonar-te’n ni saber com.

Descartem en Pocholo com a familiar de Colom; si no va ser capaç de trobar la motxilla, Amèrica no l’hauria trobada mai. Estem d’acord que és més difícil trobar Amèrica que una motxilla, veritat? Com a molt van ser amics i es van passar més d’una nit a les discoteques. Pocholo ha anat de festa amb tanta gent que potser ja ni se’n recorda del Colom.

El cert és que a Eivissa hi ha un monument a Colom. El monument en si és un ou amb la caravel·la Santa Maria dins. Sé que el símil no li fa honor, però el monument sembla un Kinder Sorpresa amb un vaixell a dins. Més d’un nen se’l voldrà menjar. Metafòricament vol dir que el seu ou era tan gran com un vaixell. Almenys li reconeixen que tenia l’ou més gran del món: l’Ou de Colom.

Si Colom té un ou a Eivissa, és perquè els seus ous van ser per allà. Els illencs semblen aïllats, però no ens hem de confondre: som els més experts en navegació. Segons com, et podies passar més temps en un vaixell que a terra, i més a més si eres d’una illa. Les illes tenen vaixells. Els vaixells volen dir domini econòmic i militar, tant en temps de guerra com de pau. No n’hi ha molts, però “amb molts pocs es pot fer molt”. Potser es referia Winston Churchill als mallorquins? El més segur és que sí. Almenys en va conèixer un.

Marcel·lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ
marcelinosi@yahoo.es