L'ombra del sac

Relat per a participar al Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2013-2014 "Colors" i que al novembre de 2013 el tema és: " Vermell = Relats de terror"


A les quatre de la matinada, quan tornava cap a casa, en Frederic es trobà un sac enmig la vorera que es movia fent un vaivé suau de banda a banda, cridant-li l'atenció. Es preguntava que hi podria haver a dins, mentre el deslligava per veure-ho. Potser hi ha un gatet, o un gosset abandonat —pensà— Quina crueltat més gran deixar-lo així perquè es mori sol durant la nit.

Quan va mirar dintre del sac no veié res, no hi havia cap animal ni cap estri estrany, tot i que sentia l'alè d'alguna cosa que l'observava fit a fit de ben a prop.

El neguit i la por que li recorria el cos era cada cop més intens. Aquella foscor s'apoderava d'ell i li tibava la pell cap a dins del sac. Deixà caure el sac a terra i observà com encara es bellugava. Res hi havia vist, a dins, només una negror immensa.
Se sentia abatut i cansat , molt cansat, potser per la festa d'aquell vespre, o bé pel dur treball de tot el dia. Emprengué el camí de casa i en arribar, com va poder es ficà al llit i s'adormí.

Al matí següent, quan es despertà, sentia com si li faltés alguna cosa, com si li haguessin robat l'ànim. Era incapaç de pensar. Amb prou feines va recordar el sac que l'havia neguitejat tant durant la nit, però va pensar que potser havia estat un mal son. De totes maneres, com que no ho tenia prou clar, decidí sortir al carrer a buscar-lo ara que era de dia.

A fora brillava un sol espaterrant i feia una calor immensa. La gent deambulava pel carrer sense cap sentit d'orientació, sense esma, com ell.

El sol escalfava cada cop més. Va intentar buscar una ombra on refugiar-se però no n'hi havia cap, ni tan sols la seva.

De sobte sentí una esgarrifança per tot el cos. L'ombra del sac li havia xuclat l'esperit.