Cercador
L'ombra de la vela
Un relat de: Andreu Martí i Cortada- Compartir:
Vas estar l'ombra d'una vela que vas encendre un matí encara per acabar.
La llum, i sobretot l'escalfor d'aquella flama, eren prou per tots dos davant la feréstega fesomia d'un futur més fosc que viu.
I tal com patíem, el destí no ens va triar el camí previst.
Ara, tot amb tot la cera sigui fosa, les restes de la metxa pareguin una tija morta sense rosa i el fred s'hagi fet amo i senyor del temps, les llunes vençudes de la meva solitud fan que la meva flama dibuixi encara la teva ombra.
Malgrat no ser-hi tu.
La llum, i sobretot l'escalfor d'aquella flama, eren prou per tots dos davant la feréstega fesomia d'un futur més fosc que viu.
I tal com patíem, el destí no ens va triar el camí previst.
Ara, tot amb tot la cera sigui fosa, les restes de la metxa pareguin una tija morta sense rosa i el fred s'hagi fet amo i senyor del temps, les llunes vençudes de la meva solitud fan que la meva flama dibuixi encara la teva ombra.
Malgrat no ser-hi tu.
Comentaris
-
Resposta[Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 24-02-2023
Gràcies Aleix, la teva és la resposta d'un poeta.
Llàstima que se'm va "colar" vela, hi hauria de dir "espelma". -
Les llunes vençudes[Ofensiu]Aleix Ferrater | 24-02-2023 | Valoració: 10
En aquest poema hi ha un seguit d'imatges de primera! Unes frases llargues, onades de mar de fons, d'aquelles que quan retornen, s'arrapen als peus i t'enfonsen lentament cinc dits, t'arrelen a la terra i a la mar alhora. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
31 Relats
102 Comentaris
11219 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.