L'ombra de la vela

Un relat de: Andreu Martí i Cortada
Vas estar l'ombra d'una vela que vas encendre un matí encara per acabar.

La llum, i sobretot l'escalfor d'aquella flama, eren prou per tots dos davant la feréstega fesomia d'un futur més fosc que viu.

I tal com patíem, el destí no ens va triar el camí previst.

Ara, tot amb tot la cera sigui fosa, les restes de la metxa pareguin una tija morta sense rosa i el fred s'hagi fet amo i senyor del temps, les llunes vençudes de la meva solitud fan que la meva flama dibuixi encara la teva ombra.

Malgrat no ser-hi tu.

Comentaris

  • Una ombra que encara hi es[Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2023 | Valoració: 10

    Un poema que m'ha arribat molt endins. Imatges i sentiments. Pèrdua, enyor i esperança (resiliència?).

    Aprofito per donar-te la benvinguda a RC. I demanar que segueixis escrivint. Potser al fòrum pots trobar algun repte que et motivi!
    Amb total cordialitat

  • Resposta[Ofensiu]

    Gràcies Aleix, la teva és la resposta d'un poeta.
    Llàstima que se'm va "colar" vela, hi hauria de dir "espelma".

  • Les llunes vençudes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2023 | Valoració: 10

    En aquest poema hi ha un seguit d'imatges de primera! Unes frases llargues, onades de mar de fons, d'aquelles que quan retornen, s'arrapen als peus i t'enfonsen lentament cinc dits, t'arrelen a la terra i a la mar alhora. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Andreu  Martí i Cortada

Andreu Martí i Cortada

31 Relats

122 Comentaris

5706 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc català, friso i em deleixo per un estat propi que permeti la màxima expressió de la meva llengua.
Fa molt temps que escric, però només quatre dies que ho publico a les xarxes.
M'agrada la poesia perquè la trobo una manera bonica d'escapar de la mentida.