L'ofici de fer bona política

Hi ha gent que té idees i decideix un bon dia dur-les a la política, com a camí d'expansió, i crec que això els deu frustrar més que altra cosa, perquè ara, parlo de persones que realment volen fer coses, però que pensen que cal un grup ampli per a aplicar-les i saben que primer cal divulgar-les i la política és l'eina a gran escala per a fer-ho. I llavors s'endinsen en una tasca de predicadores, que les deu omplir de buit, consistent a repetir idees, un cop i un altre i més i més.

Per exemple aquesta idea: L'agricultura és la base de tot, cal incrementar-la. No m'imagino a una persona que creu que el que cal és anar a l'hort o al jardí més proper i plantar, repetint aquesta frase un cop rere altre.

Realment em sentiria molt inútil fent política:predicant. Per uns dies, està bé, però prendre-m'ho com un ofici, això ja són paraules majors.

I a més, a tot això, la política implica també entrar al món dels pactes que sovint són terribles, crec que ha de ser una de les parts més decebedores: el món dels interessos. És clar que algú que fa bona política, crec que hauria de renunciar sempre que no és fes allò que ell considera ètic. I no m'estenc més en aquest aspecte.

Bé, un cop més acabo confirmant que algunes feines poden ser important en moments puntuals, però que sinó s'alternen amb d'altres, cremen i consumeixen.