LLUNÀTICA LLUNA

Un relat de: aurora marco arbonés
LLUNÀTICA LLUNA

La lluna escapçada
s’enfila pels núvols,
s’amaga, incitant,
s’insinua nua
perfecta en el cercle,
plena, arrodonida
en fase gestant.
Juga, juganera
a fet i amagar.
Ara mostra el front
i després les celles,
treu el nas desperta
o mig adormida,
fins que deixa els núvols
i dóna la cara
de tristot semblant.
Lluna de formatge
reflectida en l’aigua
de cada bassal.
Regnes, sobirana,
de la nit bruixota
i encens la foscúria
de l’esquerp vianant.
Lluna juganera,
pilota llençada
a l’extensa xarxa
d’un camp nocturnal.
Mostres, vel•leïtosa,
la cara rentada
o bé lleganyosa
i tens la fal•lera
de ser capriciosa
i un xic arrauxada.
Llunàtica lluna,
besa el meu amant!



Comentaris

  • Cant a la lluna[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 21-07-2013 | Valoració: 10


    Sincerament no l'havia llegit Aurora, tot i que m'agrada molt el que acostumes a escriure.

    La lluna dona molt de sí i poèticament són molts els autors que algun cop intenten reflexar-s'hi.

    Molt encertat, juganer, romàntic i incitador a trobar-li una melodia. És molt harmoniós!

    Moltes gràcies pel teu comentari. En vaig rebent de teus i t'asseguro que en prenc nota, així com dels de tots els companys i companyes que em van deixant el seu criteri sobre un tema que sempre s'escriu amb il·lusió, però que és molt important saber quina opinió mereix als lectors per anar aprenent, procurant anar millorant el teu estil quan la imaginació et fa posar amb paraules alguna pensada que se't acut en qualsevol moment.

    Repeteixo Aurora, moltes gràcies i... anem seguint llegint-nos!

  • Com una cançó infantil, [Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-07-2013

    al llegir-lo m’arriba com un cor de veus infantils en una rotllana. Potser no és ben bé per a la canalla, però als adults ens fa tornar a la puresa de la infància.
    Ah!, m’han agradat molt els poemes de la “senyo”. I fan de bon maridar amb aquest poema. Gràcies.

  • moltíssimes gràcies aurora de nou...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-07-2013 | Valoració: 10

    el teu comentari és tan amable que fa fet sentir molt ben valorat

    una abraçada gran, com la lluna ! ;-)

    joan

  • Avui és lluna plena... auuuu![Ofensiu]
    rautortor | 14-06-2013

    A més a més de la seva faceta licantropa tant de moda actualment, la nostra admirada lluna és així, com tu la descrius. Escapçada, perfecta en el cercle, juganera, mig adormida, de formatge, sobirana, bruixota, vel·leïtosa, lleganyosa, capriciosa i, sobretot, arrauxada i llunàtica. La lluna certament té el seu punt de misteri, pels petits i pels grans –tot i que d’ençà que suposadament la trepitjaren alguns humans, ha perdut un pèl del seu atractiu en descobrir que està a l’abast.

    Pel que fa al poema has aconseguit una composició deliciosa, de ritme pentasíl·lab, que sempre és d’agrair enmig de tant vers lliure que ara mateix domina. L’esforç per la mesura i la rima, certament, paga la pena. Des del meu punt de vista, el ritme és essencial en la poesia i ho és també la sonoritat musical de les paraules.
    Quant a les figures literàries, anàfora, al·literació, eufonia, reduplicació..., m’agraden, en particular, s’insinua nua, juga juganera, i un xic arrauxada, llunàtica lluna.

    En fi, el resultat és un poema distès i agradable de llegir, sense oblidar els teus finals romàntics i amorosos a què ens tens acostumats, com ha de ser. Besa el meu amant!.

    Raül

  • El bes de la lluna[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2013 | Valoració: 10

    Un gest de generositat e de dir a la lluna que besi l'amant. Fes-ho tu, dona! Imatges de gana, de pa amb formatge, de desig ara que és tan escassa amb aquests dies tan llargs. Un poema tan ben construït com la pròpia lluna plena. M'agrada passejar de nit per la platja propera els dilluns i els dimarts. Els diumenges menjo costelles. Una abraçada.

    Aleix
    l

  • I magnética![Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-05-2013 | Valoració: 10

    Ens encises amb paraules, com ho fa la lluna amb el seu magnetismes; i ens fas, amb les seves entremaliadures, un poema divertit i engrescador de llegir, que ens invita a fer cantarella o ballar-lo fent en rotllana.
    Però ens la fas protagonista de l’amor i només vols compartir-la amb el teu amant!

    Un poema encisador tot ell musicalitat i ritme. M’encanta!
    Una gran abraçada
    Núria

  • I magnética![Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-05-2013 | Valoració: 10

    Ens encises amb paraules, com ho fa la lluna amb el seu magnetismes; i ens fas, amb les seves entremaliadures, un poema divertit i engrescador de llegir, que ens invita a fer cantarella o ballar-lo fent en rotllana.
    Però ens la fas protagonista de l’amor i només vols compartir-la amb el teu amant!

    Un poema encisador tot ell musicalitat i ritme. M’encanta!
    Una gran abraçada
    Núria

  • molt bò[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Carai!! Aurora, et superas poema a poema. Només puc dir que m'agrada molt i que aviat ens faltarán paraules per expresar aquets comentaris. Te les estàs quedan totes!!!! Punyetera!!!

  • molt bonic aurora...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-05-2013 | Valoració: 10

    li has fet una cançó a la lluna !

    salutacions i fins aviat !
    ;-)

    joan

  • Que bonic, Aurora![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-05-2013

    Tan sols li falta la música! Ai si jo sabés jugar amb les notes!

    Una abraçada.

  • No t'ho puc comentar[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 15-05-2013 | Valoració: 10

    M'agradaria comentar-te el relat, però com saps molt bé que sóc llunàtic, no sabría ser imparcial.

  • Invocació de protecció[Ofensiu]
    franz appa | 14-05-2013

    Exactíssima composició, aquests veloços i expressius pentasíl·labs que permeten una especial agilitat i un registre tradicional que impregna el prec a la lluna vel·leïtosa, l'encarnació femenina per excel·lència i també la imatge d'un món tendents als capricis,les sorpreses: la destinatària idònia, per tant, de les invocacions de protecció contra els infortunis de l'atzar, contra els freds de la nit on regna, on avança i varia de cara i de cos a cada pas dels dies, com una gestant que promet la renovació de la vida. O de l'amor, vaja.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.