Lluna(III)

Un relat de: Emelkin

Els segons s'apil.len sobre els horitzons
i pronuncien les seves oracions
d'ombres inquietes.

Dorms.

Obres els ulls.
Abans no te n'adones
t'envolten llàgrimes de versos
de poetes que aprenen
a perdre la veu.

I moren.

La teva llum
Acarona soledats.

La vida és un cicle
Lluminós,
Una
Nit
Amb tu.

Escrius d'un somriure
Tots els poemes
Sobre el meu llit

Trenco els nostres records i s'escampen en
Un mar d'estrelles.

Agafes les tardors
I en fas llunes
De porcellana esquerdada,
Apunt de partir-se sobre meu.

Tot és a punt de fer-se miques,
fer-se estones, amor, il.lusions
que assacien els balcons

Tornes a casa sota l'eclipsi
d'un adéu
que pronuncia totes les distàncies
pel seu eco infinit…

Comentaris

  • La lluna com a focus poètic[Ofensiu]
    angie | 31-12-2006

    Uns poemes sota un títol còsmic.
    Versos que flueixen sota l'influx de la lluna i il.luminen al poeta en el seu insomni.
    Feliç any nou, Gerard!. Aquest any que acaba m'ha donat l'oportunitat de conèixer un home sensible i alhora ple de sentit de l'humor, un jove poeta a qui admirar i a qui espero continuar trobant en el món dels versos...

    Un petonàs ben fort i una abraçada, maco!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: