Cercador
Lluna(III)
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Els segons s'apil.len sobre els horitzons
i pronuncien les seves oracions
d'ombres inquietes.
Dorms.
Obres els ulls.
Abans no te n'adones
t'envolten llàgrimes de versos
de poetes que aprenen
a perdre la veu.
I moren.
La teva llum
Acarona soledats.
La vida és un cicle
Lluminós,
Una
Nit
Amb tu.
Escrius d'un somriure
Tots els poemes
Sobre el meu llit
Trenco els nostres records i s'escampen en
Un mar d'estrelles.
Agafes les tardors
I en fas llunes
De porcellana esquerdada,
Apunt de partir-se sobre meu.
Tot és a punt de fer-se miques,
fer-se estones, amor, il.lusions
que assacien els balcons
Tornes a casa sota l'eclipsi
d'un adéu
que pronuncia totes les distàncies
pel seu eco infinit
Comentaris
-
La lluna com a focus poètic[Ofensiu]angie | 31-12-2006
Uns poemes sota un títol còsmic.
Versos que flueixen sota l'influx de la lluna i il.luminen al poeta en el seu insomni.
Feliç any nou, Gerard!. Aquest any que acaba m'ha donat l'oportunitat de conèixer un home sensible i alhora ple de sentit de l'humor, un jove poeta a qui admirar i a qui espero continuar trobant en el món dels versos...
Un petonàs ben fort i una abraçada, maco!
angie
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186299 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73