Lluita de poders ( poder )

En Joan i l'Elisa, s'havien conegut a la universitat, estudiant Dret. Freqüentaven els mateixos cercles d'amics i molt aviat es van fer inseparables.
El que no sospitava ningú, era que sols els unia l'ambició. En Joan va veure en l'Elisa, el trampolí per accedir al poder, mitjançant la seva unió, podria obtenir em poc temps, el càrrec que ostentava el pare de l'Elisa, poderós home de negocis, de dubtosa honestedat.
Aviat es va convertir en la seva ma dreta, i com que d'escrúpols mai no n'havia tingut, no li va costar gaire d'aconseguir fer-se indispensable.
L'Elisa, extravertida, enginyosa, capaç d'aconseguir qualsevol cosa i amb els mateixos objectius que ell, seria sens dubte el tàndem perfecte.
Ella també treballava allà, arribant a obtenir un càrrec alt, no només per ser filla de qui era, sinó pel seu talent i dots de comandament.
No els importava veure's poc, sortir tard de treballar, mentre aconseguissin arribar on volien.
Algun cap de setmana ho compensaven anant a algun hotel de luxe, posant-se al dia dels seus progressos i projectes per arribar cada cop més amunt, gaudint més que no pas fent l'amor.
Va arribar el dia de la mort del pare de l'Elisa.
Al cap de poc, va tenir lloc la votació pel nomenament del nou director general.
Cares serioses i nervioses al voltant de la taula de juntes.
Un advocat, va donar el veredicte. En Joan no s'ho podia creure quan va sentir el nom de l'Elisa.
Ella amb gran dignitat va fer un curt i concís discurs, aplaudit per tothom.
Amb el seu encant havia aconseguit la votació de tots els socis, també havia mostrat la poca vàlua d'en Joan, el seu home, al que la manca d'iniciativa, l'havia retingut sempre al costat del seu pare, sent la seva ombra, per tant era inadequat per al càrrec. Ella, els deia als qui dubtaven del seu nomenament, tenia l'empenta i força per ser la digna successora del seu pare.