lliure com un ocell

Com l'ocell sortit de la gàbia
emprèn el vol cap al cel
piula deixant anar la ràbia
i elimina el seu recel.

La família ha abandonat
i això molt l'entristeix
però sap que la seva bondat
en la memòria dels amics existeix.

Vola i vola fins a l'horitzó
i quan el cel ha tocat
desitja un món millor
i en un colom es converteix.

Tu, sempre amb serenitat
has deixat el petiment
i amb un sospir calmat
en àngel t'has convertit.

Els que t'estimem
sabem que estàs aquí
i que algun dia potser
tots junts ens retrobarem.