Lliçons reiteratives de civisme !

Penso que tens tota la raó. És molt fácil utilitzar segons quines paraules per no dir res o no saber massa bé què es vol dir. No en faig mai cas si no sé de qui vénen i tot i així mesuro el contingut o senzillament el retiro.
Gràcies per a fer un comentari al meu escrit
Una abraçada

És un bon escrit Jos. Hi ha molta gent que envia correus ple de power points amb consells per la vida que després no s'apliquen a si mateix.

Aprofito per donar-te les gràcies pel teu comentari en el meu relat. Estic d'acord amb tu en el tema de l'educació i fent honor a la sinceritat et diré que no sóc mestra. El meu relat és de ficció.
que tinguis bons relats i sort

Demano un desig per a tothom: Què siguem més i més sincers i honestos! Bufo l'espelma. Ja està.

Salut

nomès un consell he aprofitat de tota aquesta fullaraca de consells: QUE NO T'ESTIMIN COM TU VOLS NO VOL DIR QUE NO T'ESTIMIN AMB TOTES LES SEVES FORCES

Venia amb un grup d'obvietats que mès aviat semblaven consells per a pàrvuls.


(des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

nomès un consell he aprofitat de tota aquesta fullaraca de consells: QUE NO T'ESTIMIN COM TU VOLS NO VOL DIR QUE NO T'ESTIMIN AMB TOTES LES SEVES FORCES

Venia amb un grup d'obvietats que mès aviat semblaven consells per a pàrvuls.


(des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

Una bona critica. Encara que entre la fullaraca sempre és troba alguna joia amagada que ens ajuda a reflexionar. Es veritat però que cal passar-los pel colador i els que no et convencen, no els enviïs. Tampoc m'agraden les lliçons que semblen vingudes del més savi dels homes, dels que tenen la raó absoluta, prefereixo els que fan pensar, com seria el teu relat fent-li un muntatge d'aquells tan bonics que tu saps fer.
Una abraçada

tens tota la raó amb el text, una abraçada:)

abans d'alliçonar ningú ens hauríem de parar i pensar en com som, en le què fem i en com hauríem de canviar per ser millors persones, dia rere dia. Mai acoseguirem ser perfectes, però la qüestió és intentar-ho, i de debò!

Crític! M'ha agradat molt!

una abraçada!

Anna

i senzillesa és la teua carta amagada. La que utilitzes en favor de la flexibilitat del relat. M'agrada :) Gràcies per comentar-me.

Besets van!!

els relats que fan reflexionar i, aquest teu és un d'ells.
No tinc, encara, el meu propi correu a internet però llegeixo alguns dels que envien al meu marit i són molt pocs els que m'agraden de debò.
Jo també odio la prepotència i penso que sempre estem més disposats a veure els defectes dels altres que els propis.
Felicitats pel relat, jos monts. Una abraçada.

Nonna

Amb l'excusa de comentar-nos aquests correus que tan sovint rebem, on per mitjà de belles imatges ens presenten doctrines exemplars, ens ofereixes reflexions profundes i assenyades.

Moltíssimes gràcies per la música que m'has fet arribar, són notes delicioses, tocades amb gran mestria i sensibilitat. T'endinsen en un món màgic de somnis.

Una abraçada tendra,

Pilar

Hola,
fins ara no ens coneixiem,
he de dir-te que el comentari que has fet del meu darrer relat m'ha arribat al més profund perquè n'has trobat l'essència cosa que m'ha alegrat el dia.
M'agrada veure que fas reflexions d'així com van les coses del dia a dia, de com ens deixam endur per la corrent i ens tornam uns esclaus de les noves tecnologies. Tenen tant de bo com de dolent. El que és realment important és prioritzar segons les nostres conviccions i necessitats.
Ens anam llegint.
Una abraçada des de L'Illa de Mallorca

Katya

el meu correu s'omple d'aquests correus enviats per una excompanya de feina, mai els arribo a obrir com a màxim algun que em crida l'atenció, perfereixo gastar el meu temps escrivint i llegint els relats dels amics de Relats en Català. Molt bona reflexió.

Cendra de flor