Una classe de piano

Carai... mai hagués cregut que aquest instrument tingués tantes utilitats.
Ho hauré de comprovar, canviar-me el xip.
--------------------------------
Un dia com un altre de qualsevol mes de l'any, esperava una alumne nova, Sta. Elena, per poder-li donar unes quantes classes ja avançades de perfeccionament de piano.
A les set de la tarda presentar-se a casa meva puntual, ja que vindria per una hora i mitja cada quinze dies, ....! les classes no eren gaire econòmiques, estàvem en època de crisis.
Tal com la vaig veure i en va saludar "amb molta educació", vaig fer un respir de relaxament, sem va presentar amb un grapat de llibres que portava d'estudis anteriors a les seves mans, no era la clàssica alumna plasta, la seva presència a la sala feia ressaltar lo "cutre" que era, molt espaiosa i al centre un gran piano de cua.
Un gran finestral amb unes cortines de color roig granada estaven replegades deixant passar la llum, un escriptori del segle XVIII davant d'un moble prestatgeria de llibres musicals, un clàssic bust de Beethoven i bastant-te pols.
Una noia de nacionalitat soviètica d'uns trenta-cinc anys i amb molta correcció verbal, veient-se molt seria i discreta, parlava bastant bé el català, ja que portava dos anys aquí a Catalunya i no molt lluny d'aquí casa, la seva fisonomia era indiscutiblement russa , cara rodona, pòmuls marcats, ulls apagats i una cabellera llarga i rossa.
Ella ja tenia una gran cultura musical i en el domini del piano, simplement volia perfeccionar el seu estil ja que feia molt de temps que no el tocava.
Començarem la primera classe, amb Bach, jo ja li ajudaré si en algun moment és perd, li portaré el compàs.
Asseguts a la banqueta tots dos ben junts, per cert que és una mica estreta, tot sentint l'escalfor de la seva cuixa en la meva, la melodia és feia més amena
Toca... toca li vaig dir, al que vulguis de Bach, axis miraré les teves mans i et jutjaré. Torno a mirar les seves mans i em fixo aquesta vegada en els moviments dels dits. "Quines carícies deu fer...!".
Tot agafant-li les mans per sobre el teclat, fent-li articular els dits per una bona digitalització, la melodia pujava de to.
En aquell seient tan estret tot parlar-li prop a la cara, i olorant-te-li el seu alè de pomes fresques que invitaven a llepar-li els llavis... són tan temptadors... que difícil és resistir-se, la melodia vibrava ja en el primer compàs harmònic.
Baixant la mirada i observant el seu escot, em vaig adonar que no portava sostenidors, al color rosat de la seva pell tendre, era per poder fer-li un most, els moviments dels seus pits turgents seguien la melodia, portant el compàs dos per dos... la melodia és rellenteix acabant-se en piano - piano.
Una cintura flexible, la seva zona lumbar arquejada fent-li predominar el seu culet dur, les cuixes llargues i plenes donant seguretat a aquell cos imponent de metre setanta-set d'alçada, tota ella era per fer reviure als morts, fins i tot tocant la marxa fúnebre de Chopin.
La classe es posava interessant, acabant la peça d'estudi de Bach, seguidament proposant-li repassar un estudi a quatre mans de Schubert - Fantasy in F minor.
Ella em va mirar atonyinada per l'admiració que jo li processava, de tal com acariciava las tecles i la complicitat en la melodia, la fusió piano, ella, és conjugaven a perfecció, tot fen un sospir de complicitat dient-me ho farem be.
Elena no et preocupis si en algun moment ens falla al compàs i s'enrellenteix, seguim endavant i si dubtes en algun moment jo t'acceleraré.
Acabarem la classe interpretant Franz Liszt - Un Sospir-.

J.M - 7/12/09