Cercador
llamp adormit
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
L'instant alça, indiscret, el vel
d'aquesta hora emboçada,
mostrant l'intens fulgor
dels seus ulls, apagant-se;
duent ecos i veus que el temps devora
cobrint amb negres tuls bressols asclats
on, fàtua, la mort es gronxa oculta
entre llençols i vànoves
rebregats de tempesta.
Comentaris
-
Gràcies!![Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 21-05-2007 | Valoració: 10
Ets molt generosa Teresa, ets una dona excel·lent, intel·ligent i plena de virtuts. Gràcies per tot.
Una abraçada Maria Pilar.
-
Feia temps[Ofensiu]Lady_shalott | 19-05-2007
que no venia a gaudir dels teus poemes... cosa que no tornaré deixar a passar.
Tan sols el títol, llamp adormit, ja crea en mi una imatge sugerent i màgica, aprenc amb cada paraula a respectar aquesta mena de santuari silenci que es comença, és com si s'amagués entre dues ombres quelcom que encara no ha succeït, però que saps que d'un moment a l'altre pot ocórrer, i llavors crees un respecte i una tensió que no es trenca, vibrant com la nota més aguda d'un violí. Bé, m'explico fatal, és el que m'ha aparegut en ment quan t'he llegit.
Petons,
Lady Shalott -
quin poema[Ofensiu]gypsy | 18-05-2007 | Valoració: 10
més salvatge!, més primigeni, actiu.
I els mots, només vehicles indefensos per penetrar les emocions.
M'agrada la teva poesia ferèstega.