Llàgrimes..

Amollar tot l'aire que tenc dins meu.
Deixar anar tota la ràbia en quatre o cinc mots que no perden el respecte a ningú.
Somriure per haver donat aquest pas. Somriure per veure la teva cara d'impotència. Somriure sabent que tu no sabras mai el que és controlar-se.
Deixar anar la mirada a alguna cosa que no siguis tu.
Oblidar-me del tema.
Que em tornis a molestar, que et torni a contestar i que d'una vegada desapareguis per no tornar a incordiar-me mai. Amb educació, amb bons modals. Com m'han ensenyat a mi, com t'han ensenyat a tu. Com he après jo, com has deixat d'aprendre tu.

Les llàgrimes ara recorren per dins meu...llàgrimes d'alegria, llàgrimes que s'alegren de que avui per fi hagui afrontat aquesta siituació tal i com hauria de fer.

Llàgrimes són les que tu deixaràs amollar quan estiguis sola, quan no vulguis mostrar-les a ningú, per pura apariència, per pur orgull a que algú et vegi.Llàgrimes, llàgrimes d'impotència, de saber que no tens raó. Llàgrimes que t'ajudaràn algún dia, el que tu elegesquis, a viure sent persona.