Llàgrimes..

Un relat de: Marteta
Amollar tot l'aire que tenc dins meu.
Deixar anar tota la ràbia en quatre o cinc mots que no perden el respecte a ningú.
Somriure per haver donat aquest pas. Somriure per veure la teva cara d'impotència. Somriure sabent que tu no sabras mai el que és controlar-se.
Deixar anar la mirada a alguna cosa que no siguis tu.
Oblidar-me del tema.
Que em tornis a molestar, que et torni a contestar i que d'una vegada desapareguis per no tornar a incordiar-me mai. Amb educació, amb bons modals. Com m'han ensenyat a mi, com t'han ensenyat a tu. Com he après jo, com has deixat d'aprendre tu.

Les llàgrimes ara recorren per dins meu...llàgrimes d'alegria, llàgrimes que s'alegren de que avui per fi hagui afrontat aquesta siituació tal i com hauria de fer.

Llàgrimes són les que tu deixaràs amollar quan estiguis sola, quan no vulguis mostrar-les a ningú, per pura apariència, per pur orgull a que algú et vegi.Llàgrimes, llàgrimes d'impotència, de saber que no tens raó. Llàgrimes que t'ajudaràn algún dia, el que tu elegesquis, a viure sent persona.

Comentaris

  • Disculpa que m'he...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2012 | Valoració: 10

    ...deixat més idees al tinter, també potser una amistat amb la qual has arribat al limit, mira, sempre estem enparellats, ja siga amb homes o amb dones, el que passa és que normalment i dic normalment perquè és així gairebé sempre ens marca el nostre primer amor, jo he sigut "parella" o amistat de molts homes i dones amb els que de tant en tant ha hagut invasions del gaudi cap a ells, si eren homes hi havia un trencament o una dolenta relació, però les dues dones de la meua vida m'han donat grans i llargs moments de felicitat.
    En els homes no et penses que és millor amb les amistats o amb l'amor cap a les mares que en vosaltres les dones, una mare molt estimant del seu fill pot arribar a "castrar" el fill i deixar-lo enganxat al seu amor.
    Així que la vida és complicada però tu has fet el que havies de fer, les coses quan no ens entren per tots quatre eixos de la realitat, gaudi, amor, desig i lluita cal trencar.

    Una abraçada carinyosa d'un amic valencià.

    Vicent

  • Llàgrimes per la Humanitat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2012 | Valoració: 10

    Ja sé Marta que no són llàgrimes per la Humanitat sinó per una persona o una mare o un pare amb el que tens amb raó o sense, normalment sempre en tenim de raons, l'altre som nosaltres mateixos, però són llàgrimes, molt acurada la teua escriptura i angoixosa alhora que feliç perquè saps que l'home o la dona amb la que acabes de trencar és lluny de tu, hi ha vegades en que és una mare, és una llàstima perquè és el sinó de la dona dur-se malament amb la seua mare, o una xicota o un xicot, també hi ha moments de dolor en tota relació d'amor, on entren l'amor, el desig, el gaudi i la lluita pels nostres interessos personals que com t'he dit, per a mi són també els de l'altre, però hi ha vegades, massa i tot, en les que cal tallar. I potser tu ens expliques això, ja et dic m'ha agradat força.
    I dir-te com a contestació al comentari teu al meu darrer conte que sí, que tens raó, el català, valencià, mallorquí o alguerès és la llengua de mon pare i no sabria que fer-hi sense ella a la meua ciutat, València, el cert és que si comence ací a parlar en ella t'hi trobes amb molts que la fan servir. Mira, jo he fet el nus del que et parlava abans de l'amor... amb ella, amb la llengua de mon pare, és la part que correspon al gaudi, i si no fóra per ella no hi seria jo, no estaria feliç, seria un zoombi, alienat en un món que no seria el meu, forma el nus de la meua estabilitat, realitat i persona.

    Una forta abraçada xiqueta, com veus en el valencià del meu poble, València, és la mateixa llengua vulguen anomenar-la com la vulguen anomenar, tant se val, hi ha un llibre no sé ara si és de Joan Fuster que es diu "qüestió de noms", doncs això, és una qüestió de noms. A mi tant se'm dóna però a la meua terra i menys a la teua tenim un cert amor a dir-li valencià, doncs català-valencià. ;-)

    Un petó d'amic des del barri de Russafa de València

    Vicent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96